Resultats de la cerca

És un concepte demogràfic associat a la nupcialitat Els indicadors de nupcialitat utilitzats per a identificar els components del mercat matrimonial són les proporcions de solteria, les edats mitjanes al matrimoni i les diferències d’edat entre els cònjuges El concepte ha estat introduït als Països Catalans per la demògrafa Anna Cabré

Li és concedida la plenitud dels drets, tant pel que fa a les relacions conjugals com a les paternofilials i a les parentals La família matrimonial s’estructura en l’ordre patrimonial a partir del règim econòmic conjugal, que, a Catalunya, segueix el sistema anomenat de separació de béns, i del règim successori, que, en el dret català, es fonamenta en la institució de l'hereu

Les legislacions concedeixen poc valor a aquestes unions, pel que fa referència als qui contreuen, però els fills són, en tot, equiparats als de la família matrimonial

Aquesta fórmula matrimonial és freqüent a la meitat septentrional de l’Índia, on s’integra als plantejaments generals de l’estructura de castes Així, dins la ideologia hindú clàssica, la dona és entesa com un do que s’atorga a un ésser superior, juntament amb múltiples regals que són donats al nuvi i a la família receptora No obstant això, ni tan sols a l’Índia és una pràctica constant, ja que implica una asimetria matrimonial i econòmica que la desestabilitza Per això s’alterna amb períodes d’endogàmia i isogàmia —que tampoc no resulten, però, gaire estables—

S'oposa a anisogàmia

Es pot donar en forma d'hipergàmia o d'hipogàmia S'oposa a isogàmia

És la forma més estesa en els països desenvolupats, especialment a partir del moment en què les lleis del divorci facilitaren els tràmits de ruptura matrimonial Les parelles de fet, que no comporten un contracte matrimonial, faciliten encara més la monogàmia successiva

Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha…