Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
tord
Tord
Gathadair (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 23 cm, que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós.
El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans
paroníquia
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les cariofil·làcies, generalment prostrades, amb glomèruls de flors coberts de bràctees d’un color blanc argentí.
Es fan en terres mediterrànies
orxella
Micologia
Liquen fruticulós, de la família de les roccel·làcies, recobert de pruïna blanquinosa, amb apotecis laterals, negres i sobresortints.
Viu sobre roques a les costes mediterrànies
astràgal
astràgal 3 (Astragalus massiliensis)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o lignificades a la base, de la família de les papilionàcies, de fulles gairebé sempre imparipinnades i flors agrupades en glomèruls o raïms, purpurines, blavenques o grogues.
Comprèn un gran nombre d’espècies, sobretot asiàtiques i mediterrànies
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
àguila cuabarrada
àguila cuabarrada
© About Inventaire National du Patrimoine Naturel / P. Gourdain
Ornitologia
Àguila d’uns 70 cm, que té el dessota blanc i les ales molt fosques, amb la cua creuada per barres i una franja terminal fosca.
Nia als penyals i hom la troba a les serres mediterrànies
frare cugot
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de 20 a 30 cm d’alt, de fulles cordiformes o alabardades, d’espàdixs amb l’espata verdosa o rogenca i de fruits en baia.
Es fa sobretot en ullastrars i bosquines de les contrades mediterrànies marítimes
versim
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles amb folíols oblongs, de flors blanquinoses, agrupades en glomèruls densos i ovoides, i de fruits en llegum.
Originària d’Egipte, és conreada com a farratgera a les terres mediterrànies marítimes
acetabulària
Acetabulària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les dasicladals, en forma de disc (1 cm de diàmetre) suportat per un peu calcificat, fixat al substrat per una base inflada i ramificada en la qual hi ha un voluminós nucli únic; per aquesta darrera circumstància són molt emprades en treballs de biologia cel·lular.
A les costes mediterrànies el gènere és representat per l’espècie A mediterranea
erm | erma
Geobotànica
Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada.
És aplicat especialment a les terres mediterrànies cobertes de gramínies xerofítiques i herbes anuals