Resultats de la cerca

Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes

Des de l’època medieval es manté aquesta denominació de moneda menuda per als diners i òbols de billó, els quals apareixen documentats com a diners menuts , o simplement menuts , i malles a Barcelona i a València Al s XVI, a Barcelona hom troba també el menut dobler de Carles I, del valor de dos diners A Aragó són els menudos i les miajas

No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la…

El comte de Barcelona i Osona Guifré II, a qui pertanyia per donació del rei de França, cedí el dret d’encunyar moneda a la seu de Vic al bisbe i als canonges per testament de l’any 911 Des d’aleshores fins al 1315 que Jaume II adquirí els drets que tenia la mitra de Vic els bisbes encunyaren diners i òbols d’argent, fins a la fi del segle XI, i de billó de quatern, fins a mitjan segle XIII Ferran II inicià la concessió de llicències per a l’encunyació a Vic de moneda local menuts o senyals l’any 1484, que circulà per la ciutat i la vegueria de Vic i Osona Aquests diners i …

Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres