Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
meta
Arquitectura
A l’antiga Roma, cadascun dels dos pilars o fites situats a un cap i a l’altre del circ que servien per a senyalar el punt on havien de girar les quadrigues en una cursa.
metà
Química
Hidrocarbur saturat, el més simple de la sèrie dels alcans.
Gasós a la temperatura ambient, és incolor i no tòxic Es liqua a -162°C i s’inflama a 650°C És poc soluble en aigua, però molt en etanol i èter És el constituent principal del gas natural i del grisú, i hom l’empra, principalment, com a combustible, a causa de l’elevat poder calorífic 9 510 kcal/m 3 Forma mescles explosives en contacte amb l’aire en una proporció d’1/10 en volum Hom el pot obtenir a partir dels sulfurs de carboni i d’hidrogen en presència de coure metàllic, i també per descomposició de certs carburs metàllics com el d’alumini amb aigua o per reacció de l’acetat sòdic amb…
meta-
Química
Prefix que indica que un àcid o una sal tenen un grau d’hidratació menor que les altres dues formes piro- i orto-.
meta-
Química
Prefix que, en un anell benzènic, indica la substitució en les posicions 1,3.
meta
Esport
Línia o zona assenyalada com a terme d’una cursa.
Conté pals indicadors, installacions per a cronometradors i jutges i sovint aparells electrònics de cronometratge i de registre d’arribades
nitroanilina
Química
Derivat nitrat de l’anilina, que es pot presentar en les seves tres formes isomèriques (meta, orto i para).
La forma meta , és obtinguda per nitració de l’anilina i es presenta en forma de cristalls grocs que es fonen a 114°C És emprada com a intermediària en l’obtenció de colorants L’exposició als seus vapors produeix cianosi i metahemoglobinèmia Les altres dues formes presenten propietats semblants
parxís
Tauler i fitxes del parxís
(CC0)
Jocs
Joc d’origen indi (Pachisi) que hom juga amb un tauler amb quatre sortides (o bé sis), en el qual dos, tres o quatre jugadors (o més) proven de col·locar primer que els altres a la meta central les quatre fitxes pròpies, fent-les avançar cadascú d’acord amb el nombre de punts trets en llançar el dau a cada tirada.
Incidències variables del joc són la manera de sortir cada fitxa, el nombre d’espais que guanya un jugador en entrar una fitxa a la meta o en matar la d’un altre per coincidència de la seva fitxa en l’espai on era aquesta, etc Sovint hom hi juga per parelles