Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
banc dels ministres
Política
Banc on seuen els ministres del govern.
El que ocupaven els consellers de la generalitat en el Parlament català era anomenat banc roig
consell de ministres
Política
Òrgan del poder executiu, integrat pels ministres d’un govern reunits sota la presidència del cap d’estat o del primer ministre, que dirigeix la política i l’administració de l’estat.
consell de ministres
Política
Òrgan directiu de les Comunitats Europees que coordina la política econòmica dels estats membres i pren les decisions necessàries per a acomplir-ne els tractats.
president del govern
Política
Cap del govern nomenat pel cap de l’estat d’acord amb el resultat de les eleccions.
En els sistemes de gabinet, com a la Gran Bretanya, el líder del partit guanyador és automàticament designat primer ministre per la corona En els sistemes parlamentaris continentals, el cap de l’estat designa, a proposta del partit guanyador a les eleccions, el polític que creu idoni perquè tingui la confiança del parlament
alcalde del crim
Història
Un dels noms que rebien els ministres de la Sala del crim a les audiències creades al començament del s XVIII per Felip V als Països Catalans.
Aquest nom provenia del donat als ministres togats de les antigues audiencias i chancillerías de Castella
ministeri
Política
Cos de ministres d’un estat.
Així, hom parla, per exemple, del ministeri d’Azaña, per a designar el gabinet presidit per Azaña com a cap de govern
espòrtula
Història del dret
Drets pecuniaris que cobraven certs jutges i ministres de justícia.
porta
Història
A l’imperi Otomà, residència i despatx de sobirans i ministres.
La denominació derivava del costum d’administrar justícia a la porta de la tenda o del palau La porta per excellència era la Sublim Porta
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…