Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
monte
Jocs
Joc d’atzar consistent a treure dues cartes de sobre i dues cartes de sota de la baralla, per una o altra de les quals aposten els diferents jugadors, i a descobrir després les cartes restants d’una en una; cada vegada que en surt una d’igual valor que una d’aquelles quatre, el jugador o els jugadors que havien jugat a favor d’ella guanyen.
mont
Muntanya; emprat sobretot en molts topònims, formant dues paraules (mont Carmel) o constituint un sol mot (Montseny, Montserrat).
puig
Elevació del terreny, més o menys rosta, formant cim que sobresurt del terreny circumdant, tant si és una plana com un massís muntanyós.
zapoteca
Danzantes , relleus zapoteques trobats a Monte Albán, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Mèxic centromeridional que viu a l’actual estat d’Oaxaca i s’estén pels estats de Veracruz, Chiapas i Guerrero.
La cultura dels zapoteques uns 540 000 el 1995 varia segons l’hàbitat la muntanya, la vall o la costa i l’economia de subsistència, de mercat o urbana La societat és organitzada entorn de centres de població amb una base agrícola Malgrat llur catolicisme oficial, mantenen innombrables creences i ritus antics A l’època precolombina tingueren una cultura important 100-800 dC, centrada al turó de Monte Albán, a la vall d’Oaxaca, on hi ha nombroses construccions de pedra d’una gran sobrietat i harmonia, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte, jocs…
camaldulès | camaldulesa
Cristianisme
Monjo de la branca benedictina de tendència eremítica, fundada per sant Romuald el 1012 seguint la regla de sant Benet, a Camaldoli (Toscana), i obert tant a la vida solitària dels ermitans com a la vida cenobítica o comuna.
Fou un dels primers a integrar a l’orde els germans conversos o llecs, potser prenent com a model el costum de Cuixà Al s XV l’acció del superior general, l’humanista Ambrogio Traversari, i dels monjos de San Michele de Murano Venècia, realitzaren la reforma salvant les divergències entre eremites i cenobites, la unió dels quals fou establerta el 1513 El 1616 tornaren, però, a separar-se La branca cenobítica fou inclosa segles després 1935 en la confederació benedictina amb el nom de Congregació Benedictina dels Monjos Eremites Camaldulesos Els eremites s’uniren al grup fundat per Paolo…
mixteca
Mosaics mixteques amb relleus geomètrics trobats a l’antiga ciutat de Mitla, a Mèxic. Els mixteques foren grans constructors d’edificis, i els decoraven amb relleus molt treballats
© Corel Professional Photos
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que a l’època precolombina creà una interessant cultura (700-1350).
Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al segle VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al segle X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al segle XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima,…
tómbol
Geomorfologia
Hidrografia
Relleu format per una fletxa o cordó litoral que uneix una illa al continent.
És originat per l’acumulació de materials aportats per les ones —refracció o convergència entorn de l’obstacle— entre l’illa i la línia de costa Els tómbols poden ésser simples, és a dir, un cordó, com a Peníscola, o dobles, com a Monte Argentario Itàlia Rarament són triples
faraó
Jocs
Joc de cartes semblant al monte en el qual es fan servir dues baralles.