Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
morró
morró 1
© Fototeca.cat
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 10 a 30 cm, glabra, de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors blaves o vermelles i de fruits en pixidi.
Creix en camps de conreu, vores de camins i terrenys incultes
morró
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, de 5 a 50 cm, de fulles oposades ovals, de flors blanques amb els pètals bipartits i arranjats en estrella, i de fruits capsulars.
Creix en camps, hortes i llocs una mica humits
morro
Part davantera d’un vehicle, com la d’un automòbil, la proa d’un avió, etc.
morro
Llavi; en diversos indrets, però, és usat només despectivament i en plural, especialment quan són llavis grossos, inflats, bruts, pintats, etc.
morró negre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 60 cm, ajaguda, de fulles alternes palmatilobulades, de flors axil·lars blavoses i de fruits capsulars.
Prospera en conreus i llocs incultes
morro d’ovella
Botànica
Herba, de la família de les plantaginàcies, semblant al plantatge de fulla estreta, però amb les inflorescències molt tomentoses.
És pròpia de la terra baixa
morro de tenca
Anatomia animal
Nom donat a la part intravaginal del coll de l’úter, a causa de la seva forma.
musell
Anatomia animal
Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.
dòberman
Mastologia
Raça de gossos de guarda, de 61 a 71 cm d’altura, de morro punxegut i pèl suau i llustrós.
El pèl és curt, generalment de color negre, i el morro i les parts inferiors de les potes són de color marró rogenc Per motius estètics, hom els sol tallar les orelles i la cua És una raça creada al s XIX per F L Dobermann, del qual pren el nom