Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc,…
neurosi d’abandó
Neurosi provocada per l’absència, el relaxament o la ruptura (reals o imaginaris) d’un vincle afectiu.
L’acumulació de fets o un de més significatiu pot desencadenar la neurosi d'angoixa
psiconeurosi
Neurosi.
neuròtic | neuròtica
Que pateix de neurosi.
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la…
anormal
Infant o adolescent inadaptat a les exigències familiars i socials.
En són causes alguna o algunes de les següents deficiències o alteracions endarreriment intellectual subnormal, neurosi, trastorn físic ceguesa, sordmudesa, paràlisi, epilèpsia, corea, i incoherència de caràcter o manca d’equilibri mental que els fa insuportable la disciplina general
sentiment de culpabilitat
Psicologia
Consciència de falta en un individu, que es manifesta inconscientment en la seva conducta, tot inspirant-li una angoixa davant un crim no manifest o imaginari.
Si és molt intens, aquest sentiment porta a la neurosi i àdhuc a la follia i a la desesperació Un moralisme extremat pot portar a aquest sentiment, que és diferent de l’autèntica responsabilitat d’una falta i, en teologia cristiana, de la consciència de pecat
hipoparatiroïdisme
Patologia humana
Malaltia provocada per la deficiència d’hormona paratiroidal.
Sovint és secundària a l’ablació o lesió de les glàndules paratiroides en el curs d’una tiroidectomia i, més rarament, és de causa desconeguda, suposadament autoimmune Clínicament comporta hipocalcèmia i hiperfosforèmia, amb tetània per augment de l’excitabilitat neuromuscular Pot anar acompanyada també de quadres de neurosi, cataractes, alteracions dentàries i calcificacions cerebrals
conscient
Psicologia
Allò que pertany al camp de la consciència.
Hom el contraposa a l'inconscient o subconscient Una tal distinció és desconeguda per la psicologia clàssica, que només admetia diferents graus o intensitats de coneixement, sempre conscient per definició Freud establí la diferència entre els diversos nivells de la personalitat, el conflicte entre els quals explica precisament els diferents tipus de neurosi, com a fenomen més generalitzat de patologia psíquica