Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
assemblea dels notables
Història
A França, a l’Antic Règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei en els moments de crisi amb caràcter consultiu.
Les més importants foren celebrades poc abans de la Revolució Francesa el 1787 per discutir la reforma fiscal de Calonne i el 1788 per regular la composició dels estats generals
jornada
Accions notables, especialment militars, fetes en un dia determinat.
digest | digesta
Dret romà
Compilació de les decisions més notables dels jurisconsults romans clàssics.
Es destaquen els de Juvenci Cel, Julià, QC Escèvola i, sobretot, el de Justinià
contrastar
Estar en contrast, mostrar una diferència o una oposició notables.
orador | oradora
Persona que professa l’art oratòria o posseeix uns dots d’eloqüència notables.
sofisticar
Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables (a un instrument o a una disciplina científics o tècnics).
portolà
Cartografia
Transports
Llibre que conté la situació geogràfica dels llocs més notables de la costa a la qual és dedicat.
És illustrat amb mapes i inclou totes les dades i observacions convenients a la navegació per un indret determinat cartografia , carta nàutica
mīrzā’
Títol persa donat, originàriament, als fills dels prínceps i, posteriorment, a les persones notables, com a signe de respecte.
epistolari
Literatura
Col·lecció de cartes que, bé que privades, són notables a causa de l’interès general —conceptual o formal— de llur contingut.
Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…
való
Lingüística i sociolingüística
Dialecte francès, amb notables influxos germànics, parlat a la regió més septentrional de la Romània, majoritàriament en territori de l’actual Bèlgica.
Comprèn els grups següents el való pròpiament dit, que cobreix l’àrea més extensa de les contrades de Lieja, les Ardenes, Namur i una zona que va de Chimay a Nivelles per Charleroi-Thuin, el lorenès , a la contrada de Virton, el xampanyès , en algunes localitats del baix Semois, i el picard , a les regions de Mons-Soignies-Ath-Tournay-Mouscron