Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
verso
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
La cara del darrere d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al recto
.
A les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats, no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujadament, v o v° després del número corresponent Per exemple, foli 44 v
pecia
Diplomàtica i altres branques
A la indústria medieval de llibres, cadascun dels fascicles d’un llibre formats per un foli plegat en quatre.
A les universitats, eren deslligats i numerats, talment que un llibre podia ésser copiat per diversos amanuenses, i constituïa alhora la mesura de la compensació deguda al copista i, doncs, el preu del llibre
recto
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
El dret d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al verso
.
En els papirs papir acostuma a ésser la cara dels fils parallels a l’escriptura En les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujat r o r ° després del número corresponent Per exemple, foli 44 r
rèplica
Dret processal
Segon escrit que presenta l’actor en els judicis ordinaris de major quantia, impugnant les excepcions i els mitjans de defensa al·legats pel demandat en la seva contestació a la demanda.
Com la dúplica, és un escrit potestatiu, talment que, si el demandant renuncia a la rèplica, el demandat no pot fer ús de la dúplica De forma concreta, definitiva i en paràgrafs numerats, l’escrit només pot modificar els punts i les pretensions consignats en la demanda, però no pas els que constitueixen l’objecte principal del plet
indicció
Cronologia
Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del s IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta
fus horari

Mapa dels fusos horaris
© Fototeca.cat
Física
Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa és dividida…
localitat
Arts de l'espectacle (altres)
Cadascun dels seients, generalment numerats, d’una sala d’espectacles, de reunions, etc.
calendari xinès
Cronologia
Calendari emprat a la Xina fins a la revolució del 1911.
A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’any solar i els…
el pare carbasser
Jocs
Joc infantil popular en el qual prenen part un nombre indeterminat de jugadors, numerats d’una manera convencional.
El jugador que fa de pare carbasser inicia una canterella que acaba amb el número allusiu a qualsevol dels participants Aquest, al seu torn, n'ha de designar immediatament un altre i així successivament les vacillacions dels jugadors en determinen l’eliminació i l’empenyorament d’algun objecte
tómbola
Loteria, generalment de caràcter benèfic, en què diferents objectes oferts com a lots i numerats són guanyats cadascun per aquell a qui ha escaigut en sort el número corresponent.