Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
núvols
Terme usat per a indicar una gran elevació, hiperbòlicament o en sentit figurat, o per a referir-se a l’actitud d’una persona que no està atenta a allò que l’envolta, als afers pràctics, etc.
núvols artificials
Agronomia
Fumada espessa —obtinguda, bé cremant matèries vegetals mullades amb combustibles líquids pesants, bé per expansió de gasos fumígens— que protegeix les plantes de les glaçades, especialment les primaverals.
microfísica de núvols
Meteorologia
Estudi dels processos que originen les partícules d’ aigua o gel que formen els núvols i les partícules de les precipitacions.
La formació de les diminutes gotes d’aigua o dels cristalls de gel que formen els núvols comença la nucleació, és a dir, la generació de gotes per difusió del vapor d’aigua sobre unes partícules en suspensió a l’atmosfera anomenades nuclis de condensació els cristalls es formen per difusió del vapor sobre els nuclis de gel Les petites dimensions d’aquests nuclis típicament de dècimes de micròmetre i les de les gotetes o els cristalls de gel que formen el núvol generalment d’alguns micròmetres de radi determinen el nom de microfísica que es dona a l’estudi dels processos de formació i…
CERES
Biologia
Instrument de mesura climatològic, instal·lat al satèl·lit TERRAS, amb la finalitat d’estudiar els núvols i el seu efecte sobre el clima terrestre.
CERES mesura la quantitat de calor i de llum del Sol que arriba als sensors, tot observant les diverses parts del planeta tant les zones clares com les zones nuvoloses Aquestes mesures serveixen per a estudiar com actuen els núvols per escalfar i refredar la superfície de la Terra i com els cúmuls de núvols es modifiquen a causa de l’activitat humana
núvol

Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs corresponen a…
precipitació convectiva
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols convectius.
Es caracteritza per tenir una alta intensitat, però generalment una duració curta, i per afectar àrees localitzades de petita extensió Els típics xàfecs de tempesta són exemples de precipitació convectiva En núvols convectius cúmuls i cumulonimbes, el desenvolupament vertical és notable, amb forts corrents d’ascens que permeten mantenir dins del núvol partícules de precipitació gotes d’aigua i calamarsa relativament grans Quan finalment aquestes partícules abandonen el núvol, la intensitat de precipitació aigua caiguda per unitat de superfície i de temps pot ser gran, encara que a causa de l’…
precipitació estratiforme
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols estratiformes.
És una precipitació d’intensitat relativament feble, però persistent i sovint abraça una gran extensió Els núvols que la generen generalment del tipus nimboestrats i estratocúmuls formen capes d’una gran extensió horitzontal però amb corrents d’ascens febles, que permeten la caiguda de les partícules de precipitació gotes d’aigua o flocs de neu sense assolir notables grandàries, produint pluges o nevades persistents
pluja

Pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…
nimboestrat
Meteorologia
Sostre de núvols fosc i uniforme que apareix a una altura inferior als 2.000 m.
Sovint va acompanyat per núvols baixos, i produeix pluges i nevades
ceilòmetre
Meteorologia
Instrument emprat per a mesurar l’altura dels núvols, determinant-ne així el sostre.
Consisteix bàsicament en un emissor de feixos lluminosos o de làser i un receptor que determina la distància recorreguda des del moment d’emissió pel feix reflectit en la capa de núvols És emprat per a la determinació de la visibilitat i de les condicions meteorològiques dels aeroports
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina