Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
obac
Geomorfologia
Vessant d’una muntanya que dóna al N a l’hemisferi nord i al S a l’hemisferi sud.
L’obac és orientat talment, que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari, és a dir, el solell o solana És, doncs, un sector més ombrívol, menys calorós, més humit En els països secs és el vessant caracteritzat per una vegetació més densa La diferència entre obac i solell, molt sensible a les latituds mitjanes, es perd tant a les latituds pròximes als pols com a les situades a prop de l’equador El terme bac abunda en toponímia catalana aplicat a masies, partides rurals, etc
exposició
Geografia
Situació d’un terreny determinat respecte als punts cardinals, de la qual depèn el condicionament del microclima.
És un dels factors que intervenen en la quantitat d’energia rebuda per unitat de superfície L’exposició més fresca, en l’hemisferi nord, és la nord obaga i la més calenta, a l’hivern, la SW, i a l’estiu, la SE solell
clima de muntanya
Meteorologia
Geografia
Tipus de clima propi de la muntanya, les característiques del qual, derivades de l’altitud, són la disminució de les temperatures, la inversió tèrmica durant l’hivern, la formació de sistemes de vents típics i l’augment de les precipitacions.
La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació segons que el vessant sigui de solana o d’obaga, una determinada hora o l’estació La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts per una forta…
avenc

L’avenc de Krúbera-Voronya
Profundezas (CC BY-NC-ND 2.0)
Espeleologia
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina la component vertical.
Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres grans tipus d’…