Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
con de dejecció
Geomorfologia
Hidrografia
Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
El canvi brusc del pendent provoca la deposició dels alluvions de la torrentada, summament heterogenis, que obturen el llit en noves revingudes el curs inferior del torrent es fa divagant i els nous alluvions es van dipositant en ventall per damunt dels anteriors, fins a donar la típica forma de con
sordina
Sordina de trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Dispositiu que té per funció principal disminuir la intensitat sonora dels sons emesos per un instrument.
La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen…
paper de filtre macerat
Tecnologia
Química
Paper emprat per a la filtració ràpida de precipitats gelatinosos, els quals obturen els porus dels papers de filtre normals.
Hom el pot preparar a partir del paper quantitatiu, per tractament amb àcid clorhídric concentrat
inxa

Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377
saxòfon
Saxòfon soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica -construït normalment de llautó-, que fou inventat cap al 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…