Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
omissió
Dret penal
Forma de transgressió (delicte o falta) consistent a deixar de fer dolosament o amb culpa allò que és manat de fer per la llei i sempre que la transgressió sigui prevista i penada per una llei penal.
pecat d’omissió
Cristianisme
Transgressió moralment imputable consistent a deixar de fer el que és degut.
comissió per omissió
Dret penal
No-evitació d’un resultat per part d’una persona que restava obligada a evitar-lo, a causa de les seves circumstàncies, l’actuació de la qual constitueix un delicte.
El codi penal del 1995, per primera vegada en la història legislativa, donà cobertura legal expressa a aquesta figura
omissió de socors
Dret penal
Delicte consistent a no auxiliar una persona desemparada i que es troba en greu i manifest perill, quan hom pot fer-ho.
culpa
Dret civil
Acció o omissió contrària a les normes de diligència o prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
Segons la intensitat, pot ésser lata, lleu o molt lleu Hom en diu culpa contractual quan és una omissió de la diligència que exigeix la natura de l’obligació i que en provoca l’incompliment, i culpa extracontractual o aquília quan és causa, per a un tercer, d’un dany no derivat de l’existència d’un vincle anterior, però que genera la responsabilitat d’indemnitzar els perjudicis corresponents
auxili
Dret
Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.
Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d' omissió d’auxili , castigat pel…
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
silenci administratiu
Dret administratiu
Absència de resolució per part d’una autoritat administrativa, respecte a una petició o a un recurs que li han estat presentats.
Constitueix un acte administratiu d’omissió, que cal considerar d’efectes negatius, menys en els casos en què la llei expressament determina que el silenci administratiu indica acceptació de la petició
condonació fiscal
Economia
Dret fiscal
Condonació de la totalitat o d’una part d’una sanció fiscal.
És automàtica quan es tracta d’una reducció de la sanció al 50 per cent concedida per la llei, sempre que en les sancions simples el compliment de l’obligació es faci, encara que fora de temps, abans d’ésser requerit i en les d’omissió i defraudació, si el subjecte passiu dóna la seva conformitat a la proposta de liquidació que hom li presenti És graciable quan és concedida discrecionalment pel ministeri d’hisenda en casos determinats i després d’una sollicitud prèvia
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina