Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
mercat d’opcions
Economia
Mercat de productes financers derivats, de caràcter condicional i a terme, on són negociats els contractes d’opcions de compra (call) o de venda (put) d’un bé econòmic o indicador (actual o futur), fins a/o en una data futura, a un preu fix i amb liquiditat assegurada.
És un mercat organitzat, similar al de futurs i permet la cobertura de riscs d’una cartera per exemple Hi ha mercats d’opcions sobre matèries primeres, actius financers, taxes d’interès, divises i índexs borsaris
projecte curricular de centre
Educació
Projecte que defineix la proposta de desenvolupament del currículum establert pel govern de la Generalitat de Catalunya adequada a la realitat de cada centre, atenent els criteris fixats en el marc del seu projecte educatiu.
Document eminentment pedagògic, constitueix un instrument bàsic per a concretar els plantejaments i opcions que respectin els principis i prescripcions del currículum, l’organització estructural del sistema educatiu i la diversitat de característiques de l’alumnat Estableix, entre altres aspectes, el tractament que el centre ha de donar a cadascuna de les llengües d’acord amb el projecte lingüístic, la distribució temporal dels continguts educatius al llarg de l’etapa, els criteris generals per a l’elaboració de la programació i les opcions metodològiques,…
POP3
Electrònica i informàtica
Protocol d’internet per a la tramesa de correu electrònic.
El protocol POP3 requereix que els usuaris de correu configurin les seves opcions en l’aplicació local de correu com ara Eudora, Microsoft Outlook o Netscape Messenger, a diferència d’altres protocols de correu basats en una adreça web, com els IMAP Internet Message Access Protocol Com que entre aquestes opcions s’hi installa l’adreça del servidor de correu i la contrasenya o paraula de pas de l’usuari, és un protocol poc segur si no es prenen precaucions, especialment si s’usa un ordinador que no és el propi per a rebre el correu En contrapartida, és més eficient…
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a venciment diferit sobre un…
valorització
Ecologia
Procés pel qual un residu o un component d’un residu torna a ésser útil.
El reciclatge, la recuperació, la regeneració i la reutilització són exemples d’opcions de valorització
diagrama de Trellis
Electrònica i informàtica
Diagrama dels possibles estats que pot anar proporcionant un codificador convolucional a mesura que executa la seqüència de símbols en què es codifica una paraula digital.
Es representen les diferents opcions anomenades camins que poden anar seguint els símbols transmesos en cada instant de temps pas del codificador
indeterminisme
Filosofia
Doctrina segons la qual res no és produït necessàriament, o almenys alguns fets escapen a la necessitat.
En un pla psicològic i moral es tradueix en la defensa del lliure albir o en l’afirmació que les opcions volitives si més no, algunes no són sotmeses a necessitat causal de cap ordre
operador de cerca
Electrònica i informàtica
Caràcter, o sèrie de caràcters, que s’afegeix a les paraules clau per restringir la cerca a internet.
Hi ha diferents tipus d’operadors de cerca Els principals són els operadors lògics, que moltes vegades van inclosos de manera implícita en les opcions de cerca avançada, però també formen part d’aquest grup els delimitadors i els comodins
arbitratge financer
Economia
Identificació de les diferències de preus, en l’espai o en el temps, mitjançant la desinversió allà on la cotització és més baixa, i la inversió més alta, per tal d’obtenir-ne un diferencial de rendiments.
Pressuposa un coneixement eficaç del mercat, o dels mercats, i uns mitjans i capacitacions apropiats L’arbitratge pot ésser de valors, de divises, d’efectes, a futurs o a opcions L’arbitratge augmenta l’eficiència en els mercats, tant a l’interior d’un estat com a nivell internacional
mesa de contractació
Dret administratiu
Organisme que, en les adjudicacions de determinats contractes d’obres, decideix sobre les diferents opcions.