Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
operador | operadora
Cinematografia
En el món cinematogràfic, denominació aplicada al director de fotografia (operador en cap), al càmera (segon operador), al qui manipula un projector (operador de cabina o de projecció) i al tècnic encarregat del control del so (operador de so).
operador | operadora
Persona al càrrec del servei telefònic manual.
Les seves funcions són ajudar a establir les comunicacions, atendre les trucades dels abonats, trucar-los, posar dos abonats en comunicació, etc
operador | operadora
Electrònica i informàtica
Persona al càrrec d’un sistema informàtic, amb la missió de supervisar l’encadenament correcte de les feines, preparar els diferents perifèrics (per exemple, muntant cintes o col·locant el paper d’impressió), etc.
S'hi comunica normalment mitjançant una consola
operador | operadora
Persona que fa funcionar certs aparells.
operador | operadora
operador de caràcters | operadora de caràcters
Electrònica i informàtica
Comunicació
Persona que s’ocupa de preparar els rètols d’un programa de televisió i altres tipus de rètols, com els de promoció de programes o els d’emergència.
venda automàtica
Economia
Sistema de venda de productes per mitjà de màquines expenedores automàtiques que els despatxen i els cobren.
La primera màquina d’aquesta mena coneguda és del s XVIII, anglesa, amb la qual es venia tabac De fet, fou amb aquest producte que més es popularitzaren, juntament amb les de begudes En l’actualitat s’hi venen tota mena de mercaderies Normalment, les màquines són propietat d’una empresa operadora que les situa en tot tipus d’establiments i se n'encarrega del manteniment i proveïment En contrapartida, generalment el titular del local on es colloca l’aparell s’emporta una part del benefici
quadre manual
Equip de commutació d’una central telefònica manual, mitjançant el qual l’operadora pot efectuar la connexió entre les línies d’abonat i els circuits d’enllaç a fi d’establir les comunicacions telefòniques.
L’energia elèctrica necessària per a alimentar els aparells telefònics pot ésser fornida per una bateria allotjada a la central sistema anomenat de bateria central o bé per una pila associada a cada aparell sistema de bateria local
telefonia
Telefonia. Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl·lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lulars, que permet, entre altres serveis, la comunicació tradicional, la transmissió digital de dades i la videoconferència (amb connexió de fibra òptica o bé amb equip VSAT)
© Fototeca.cat
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.
La seva invenció és deguda al físic nord-americà d’origen escocès Alexander G Bell, el qual l’any 1876 el presentà a l’exposició de Filadèlfia, bé que hi havia hagut d’altres investigadors anteriors, com ara Charles Bourseul i JP Reiss El telèfon de Bell consistia en un micròfon i un receptor separats a una certa distància i basats en un mateix principi de l’electromagnetisme En el micròfon, la veu del qui parlava feia vibrar una làmina de ferro molt fina, i modificava així el camp d’un imant permanent que portava una bobina associada, en el qual s’induïen corrents elèctrics proporcionals a…