Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
operació booleana
Electrònica i informàtica
Operació en què tant els operands com el resultat són booleans.
Això significa que tant els operands com el resultat només poden prendre un valor entre dos de possibles 0 i 1 cert i fals alt i baix etc No s’ha de confondre amb l’operació aritmètica binària ni amb l’operació diàdica
operand
Matemàtiques
Qualsevol dels elements que intervenen en una operació per donar el resultat.
Cada operació n'exigeix un nombre fix, normalment dos però també un, o tres, etc segons aquest nombre, l’operació s’anomena diàdica o monàdica com ara la identitat o la complementació, triàdica , etc En algunes operacions els operands reben noms especials segons el lloc que ocupen primer o segon, respectivament augend i addend i sumand qualsevol dels dos en l’addició, minuend i subtrahend en la subtracció, multiplicand i multiplicador i factor qualsevol dels dos en la multiplicació, dividend i divisor en la divisió, implicador o antecedent i implicat o conseqüent en la…
operació diàdica
Electrònica i informàtica
Operació que pren exactament dos operands.
No s’ha de confondre amb l’operació aritmètica binària ni amb l’operació booleana
triàdic | triàdica
binari | binària
operació aritmètica binària
Electrònica i informàtica
Operació aritmètica en què tant els operands com el resultat són valors en el sistema binari de numeració.
No s’ha de confondre amb l’operació booleana ni amb l’operació diàdica
operació
Electrònica i informàtica
Qualsevol acció ben definida, en especial l’obtenció d’una informació (resultat) a partir d’una o més dades (operands) segons regles definides.
Un ordinador normalment pot executar operacions aritmètiques , lògiques i d’altres com l' acarament , el brancament , la comparació , etc
llista
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en la qual cada element pot contenir (a més dels operands o de les intruccions) punters cap a d’altres elements, informació sobre ell mateix (per exemple, el nombre de posicions que ocupa) i informació sobre la relació de l’element amb d’altres elements de l’estructura.
Cada llenguatge de programació defineix detalladament el seu propi concepte de ‘llista’ Les llistes es fan servir sovint quan l’emmagatzematge seqüencial d’elements no és aplicable o convenient