Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
pelviperitonitis
Patologia humana
Inflamació del peritoneu que entapissa la pelvis i dels òrgans continguts en ella.
Quasi sempre és secundària a afeccions de la trompa i dels ovaris
ciperals
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per les famílies de les ciperàcies i de les juncàcies.
Són plantes anemòfiles, generalment graminoides, i tenen flors inconspícues d’ovaris súper amb primordis seminals anàtrops
sutura
Botànica
Línia d’unió ressaltada de les vores concrescents d’un carpel.
En els ovaris monocarpellars és anomenada sutura ventral , perquè ocupa la posició oposada al nervi medial o dorsal
relaxina
Bioquímica
Hormona sexual femenina que es forma, probablement, als ovaris.
Provoca la relaxació i la distensió de la símfisi púbica ossa pubis i, per tant, pot influir en la iniciació del part
androgínia
Patologia humana
Pseudohermafroditisme parcial en l’home i en la dona.
Els individus amb gònades masculines testicles presenten criptorquídia i tenen certs caràcters sexuals externs de la dona Els individus amb gònades femenines ovaris presenten alguns caràcters sexuals externs masculins
esterilització
Biologia
Intervenció que té per objecte d’anul·lar la facultat de reproducció (quirúrgicament, químicament o per irradiacions).
En l’home sol realitzar-se amb la lligadura dels conductes deferents del testicle en molts animals, per castració en la dona es fa amb resecció de les trompes de Fallopi, extirpació dels ovaris o de l’úter, etc
estrona
Bioquímica
Un dels principals estrògens humans.
Produïda en els follicles dels ovaris durant llur maduració, en el còrtex de les glàndules suprarenals i en la placenta, hom la troba en forma de sulfat, normalment, en l’orina de la dona i a nivells més elevats durant l’embaràs És la responsable de la proliferació de la mucosa uterina i intervé en el cicle menstrual, juntament amb la progesterona i d’altres hormones de la hipòfisi
estroma
Biologia
Capa superficial, especialment la part externa dels ovaris coberta pels ovisacs.
gònada
Anatomia animal
Òrgan on es produeix la formació dels gàmetes (gametogènesi), generalment parell.
Les gònades masculines són anomenades testicles i produeixen espermatozoides, i les femenines, ovaris i produeixen òvuls Algunes vegades només hi ha una gònada, i en certs casos d’hermafroditisme una mateixa gònada dóna lloc a gàmetes masculins i femenins En els invertebrats, les gònades només produeixen els gàmetes, i unes glàndules independents secreten les hormones sexuals En els vertebrats, les gònades actuen com a glàndules endocrines o de secreció interna que intervenen en els caràcters sexuals sexe
annexos
Anatomia animal
Conjunt anatòmic format pels lligaments uterins, les trompes uterines i els ovaris.