Resultats de la cerca
Es mostren 513 resultats
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
oxidació
Tecnologia
Formació d’òxid o rovell en la superfície del ferro o d’un altre metall, per l’acció de l’aire humit o per corrosió.
oxidació autocatalítica
Química
Oxidació d’una substància, generalment un líquid, a temperatura ordinària, per l’oxigen de l’aire.
Una reacció d’autooxidació s’esdevé en dues fases La primera fase és lenta i controla el sistema d’oxidació Així, una substància B completament estable a l’oxigen de l’aire, pot ésser oxidada quan és afegida a un sistema d’autooxidació, puix que hi intervé l’intermediari peroxídic que és un oxidant més fort AO 2 + B AO + BO Aquest és el cas dels alcohols, que no s’oxiden per l’oxigen atmosfèric, però que quan són emprats per a inhibir l’oxidació d’una solució de sulfit sòdic per l’oxigen de l’aire, té lloc la seva oxidació simultàniament amb la dels…
oxidació anòdica
Química
Oxidació que es produeix a l’ànode durant els processos d’electròlisi, deguda a la captació d’electrons per part d’aquest.
oxidació directa
Tecnologia
Formació d’òxids o d’altres composts sobre la superfície dels metalls per reacció amb gasos secs, a altes temperatures.
nombre d’oxidació
Química
Nombre que hom assimila al nombre d’electrons que cal afegir a un àtom que forma part d’una combinació o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una
oxidació de lligants
Construcció i obres públiques
Combinació dels lligants bituminosos amb l’oxigen atmosfèric, que provoca l’enduriment del betum o del quitrà, la disminució de la seva penetració i normalment l’augment de la seva fragilitat.
La velocitat d’oxidació es relaciona amb les característiques del lligant, la temperatura ambiental i la facilitat de la mescla a l’entrada d’aire
oxidació d’Oppenauer
Química
Reacció inversa a la reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley, que permet l’oxidació, en condicions suaus i amb molt bon rendiment, d’alcohols primaris i secundaris a aldehids i cetones, respectivament.
Es basa en la transferència d’hidrur des d’un alcòxid, format in situ per reacció entre l’alcohol a oxidar i el tert -butòxid d’alumini, a una cetona, generalment la ciclohexanona, que actua com a acceptora d’hidrur i és present en gran excés en el medi de reacció
oxidoreducció
Química
Terme emprat per a designar genèricament els processos químics en els quals existeix transferència d’electrons entre els reactius.
Els fenòmens d’oxidació i de reducció constitueixen aspectes parcials, inseparables i complementaris del procés global, com hom pot veure en l’exemple següent
antioxidant
Representació gràfica de l’efecte típic d’un antioxidant sobre la velocitat d’oxidació d’un producte autooxidable
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per…