Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
pàl·lid
Anatomia animal
Nucli gris del sistema nerviós central, que, juntament amb els altres nuclis de la base de l’encèfal, forma part del sistema motor extrapiramidal i per tant intervé en el control de la positura i del moviment.
pàl·lid | pàl·lida
Patologia humana
Dit del to blanquinós dels teguments a causa d’una anèmia o d’una disminució de la irrigació perifèrica.
falcillot pàl·lid
Ornitologia
Falcillot de la família dels apòdids, de color bru, més clar al dessota de les ales, amb el front clar i una taca blanquinosa a la gorja, més grossa que la del falcillot negre.
És migrador i comú a les contrades més baixes de tot el voltant de la Mediterrània, on nia, des de l’abril fins a l’octubre
mosquiter
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de dimensions petites, plomatge pàl·lid o groguenc, sense ratlles, i cant agradable.
El mosquiter groc petit o futa Pcollibita , d’11 cm, és una mica més fosc que el mosquiter groc gros És migrador parcial Habita en arbredes i bardisses a gairebé tot Europa És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter pàllid Pbonelli , d’11 cm, té les parts superiors de color gris verdós pàllid, les inferiors blanques i el carpó groguenc Habita a l’Europa central i mediterrània i hiverna a l’Àfrica occidental És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter xiulaire Psibilatrix , de 13 cm, té les parts superiors de color verd groguenc, la…
escanyallops
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de tiges robustes de 50 a 60 cm d’alt, amb fulles alternes palmatipartides o quasi palmatisectes, de lòbuls incisos.
Fa flors de color groc pàllid, agrupades en raïms o panícules terminals Creix en boscs i prats de muntanya
monetita
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de calci, CaH(PO4).
Cristallitza en el sistema triclínic és de color blanc pàllid o groc Té duresa 3,5 i pes específic 2,3
beril·lonita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de beril·li i sodi, NaBe(PO 4
).
Cristallitza en el sistema monoclínic cristalls incolors, blancs, o de color groc pàllid Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,81
peu de rata
Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és blanca,…
mimetita
Mineralogia i petrografia
Arsenat clorat de plom, Pb5(AsO4, PO4)3Cl.
Cristallitza en el sistema hexagonal Té un color que va del groc pàllid al bru groguenc o al groc taronja Té duresa 3,5-4 i pes específic 7,24