Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
palmerar
Botànica
Indret ple de palmeres.
Els principals palmerars dels Països Catalans, i gairebé els únics d’Europa, es troben al Camp d’Elx i a les contrades pròximes
retracció
Patologia humana
Encongiment, reducció del volum d’una estructura anatòmica (en particular un múscul) i deformitat que en resulta.
Hom parla de la retracció de l’aponeurosi palmar , o malaltia de Dupuytren , de la retracció muscular , a causa de fractures, luxacions, etc, i de la retracció de l’úter , que apareix en algunes distòcies
acrodínia
Patologia humana
Infecció, gairebé sempre infantil, caracteritzada per un seguit d’erupcions febrils que solen persistir mesos i anys.
També presenta dolors i manifestacions neurovegetatives, generalment a les parts distals de les extremitats, acompanyats d’edema i d’eritema palmar i plantar juntament amb trastorns secretoris sialorrea, sudoració Produeix trastorns psíquics com són modificacions del caràcter infants malhumorats, rondinaires, depressió ansiosa i gran irritabilitat fins i tot pot esbossar un estat delirant o allucinatori Hom creu que es tracta d’una encefalitis, però se'n desconeixen l’etiologia i la patogènia És anomenada també eritema epidèrmic
dermatòglif
Antropologia física
Figura que formen les crestes dermatoepidèrmiques de la cara palmar de les mans i dels peus.
És un caràcter permanent i constant durant tota la vida que prové de la formació de l’ectoderma i apareix, aproximadament, durant el tercer mes de vida embrionària impressió digital
hipocratisme digital
Patologia humana
Deformació del dit consistent en l’eixamplament de la polpa de la tercera falange i l’encorbament de l’ungla cap a la cara palmar.
barraca
barraca valenciana
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…