Resultats de la cerca

Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…

Aquests avantatges comparatius estimulen l’atracció de capitals i de companyies dels estats industrialitzats pressió fiscal alta i s’associa amb un sistema financer desenvolupat plaça financera o no reglamentat offshore Inversament, des dels estats on s’originen els beneficis dipositats en els paradisos fiscals, la transferència dels ingressos pot ésser considerada constitutiva de frau fiscal A l’interior d’alguns estats també és possible l’existència de paradisos fiscals a causa d’exempcions que afecten determinades zones franques o determinades localitats regides per legislacions…

Són bàsicament frugívors, llur veu és semblant a la dels còrvids i les parades nupcials dels mascles són molt espectaculars Els mascles de l' ocell del paradís gros Paradisaea apoda , que és el més conegut, presenten uns grans ventalls de plomes vermelles a cada flanc, mentre que el plomatge de les femelles no té cap particularitat

D’origen oriental, és conreat en jardineria, a l’Europa meridional

La grua vulgar Ggrus té el plomatge gris clar, la gola i la cara negres, el pili vermell i una franja blanca des dels ulls fins a la meitat del coll Habita al nord d’Europa i hiverna a l’Àfrica septentrional i al sud de la península Ibèrica És ocasional als Països Catalans La grua del paradís Aparadisea habita a l’Àfrica meridional, i la grua damisella Avirgo és originària de l’Àsia oriental i de l’Àfrica nord-occidental

N'hi ha representacions artístiques, com les de rerecor de Notre-Dame de París i de la catedral de Toledo, les vidrieres de Troyes i els relleus del claustre de la catedral de Barcelona, on apareix Set, darrer fill d’Adam, en l’acte de rebre de l’àngel guardador del Paradís les llavors de l’Arbre del Bé i del Mal i en el de plantar-les en el cadàver d’Adam, d’on sorgirien tres plançons, de xiprer, palma i cedre, que després de molts esdeveniments proporcionaren la fusta de la creu del calvari Un retaule atribuït a Pere Nicolau, del Museu de València, representa l’escena de Set…