Resultats de la cerca

Deguda a l’economista nord-americà C Nortcote Parkinson, aquesta llei llei va acompanyada d’altres observacions empíriques sobre la inèrcia, la incompetència productiva de les organitzacions complexes i grans, les quals, segons Parkinson, creixen per elles mateixes, sense cap relació amb llurs necessitats l’increment de la grandària és inversament proporcional a llur eficàcia

Es caracteritza per una rigidesa muscular i una hipertonia extrapiramidal, pèrdua dels moviments automàtics primaris, tremolor, palilàlia, sialorrea i labilitat emocional El curs és crònic i progressiu Fou descrita per James Parkinson

La causa és una alteració en l’hemisferi no dominant del cervell que pot ser provocada per múltiples factors Tot i que la aprosòdia pot ser causada per un estat depressiu, és un símptoma força freqüent de la malaltia de Parkinson

Pel que fa a l’extremitat superior, els moviments del braç recorden l’acció de llençar una pedra N'és la causa una lesió de la zona encefàlica del cos de Luys Antigament, s’anomenava paràlisi agitant o malaltia de Parkinson

A causa d’una acció dopaminèrgica inhibeix la secreció de la prolactina, hormona luteòtropa, alliberada pel lòbul anterior de la hipòfisi Així mateix, té acció sobre l’hormona del creixement Terapèuticament és emprada per a suprimir la secreció làctia i per al tractament de l’acromegàlia i de la malaltia de Parkinson

Introduïda inicialment com a antivíric per a la profilaxi de la grip A 2 , posteriorment se n'ha observat l’eficàcia per al tractament de la malaltia de Parkinson Administrada per via oral l’absorció és ràpida i completa, i la seva acció es prolonga durant 24 hores El temps de vida mitjana és de 22 hores

Hom l’anomena també subactivitat extrema Cal diferenciar-la de la paràlisi pel fet que no és afectada la força de cap grup muscular, i també de l'apràxia, ja que el pacient no té cap moviment esborrat de la memòria com a conseqüència d’una lesió L’acinèsia apareix per degeneració o destrucció dels nuclis de la base cerebral És un trastorn que presenta sovint la malaltia de Parkinson

La distribució a la resta de l’encèfal és parallela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentració de noradrenalina és baixa i on, contràriament, la de dopamina és alta, com a conseqüència de la falta de la dopamina—β—oxidasa, enzim que catalitza la formació de noradrenalina a partir de la dopamina Actualment hom creu que la dopamina va relacionada amb la funció motora, puix que en la malaltia de Parkinson el contingut de la dopamina en aquests nuclis és el 50% del normal

Els fàrmacs antiparkinsonians es basen en el fet que el trastorn bioquímic fonamental d’aquesta malaltia és un dèficit de dopamina en els ganglis basals, que produeix un desequilibri entre els sistemes dopaminèrgics , el més important dels quals, la levodopa precursor de la dopamina és el fàrmac d’elecció, generalment associat amb un inhibidor de la dopadescarboxilasa, i anticolinèrgics , entre els quals cal destacar el trihexifenidil