Resultats de la cerca

Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents

Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de criptó o de…

La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…

L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…

La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…