Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
simfisiotomia
Operació que consisteix a seccionar la símfisi púbica per tal d’obtenir una separació momentània dels ossos ilíacs i, en conseqüència, un engrandiment de la pelvis.
Té per objecte facilitar el part per vies naturals en cas d’estretor de la pelvis
sacre
Anatomia animal
Os desparió central i simètric, compost de cinc peces reunides (vèrtebres sacres), que té forma d’una piràmide irregular i continua la columna vertebral per sota de les vèrtebres lumbars.
Forma la part posterior de la pelvis
fossa ilíaca interna
Anatomia animal
Depressió ampla, triangular, poc profunda i llisa situada en la cara superior interna de l’os ilíac.
Forma les parets de l’excavació superior de la pelvis i s’hi insereix el múscul ilíac
pionefrosi
Patologia humana
Acumulació de pus en la pelvis renal.
És causada sovint per una obstrucció de l’urèter amb embassament i sobreinfecció d’orina secundàriament, sol afectar el ronyó
sartori
Anatomia animal
Múscul llarg i ample que uneix l’ilíac amb la tíbia, per la regió anteroexterna de la cuixa, on s’insereix juntament amb els tendons de la pota d’ànec.
Forma el costat extern del triangle de Scarpa i actua flectint la cama damunt la cuixa i la cuixa damunt la pelvis, i condueix la cuixa en abducció i rotació cap enfora
terizinosaures
Paleontologia
Clade de dinosaures carnívors maniraptors també anomenats segnosaures, trobats en dipòsits cretacis de Mongòlia, la Xina i l’Amèrica del Nord.
Morfològicament, aquests dinosaures saurisquis tenien cranis petits, colls molt allargats, mans amb unes urpes inusualment desenvolupades, cossos relativament voluminosos i una pelvis amb un pubis orientat posteroventralment convergent amb relació a la condició dels dinosaures ornitisquis