Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
almesquera
Almesquera
David Perez (CC BY 3.0)
Mastologia
Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de costums amfibis, llarg d’uns 25 cm, de potes posteriors molt allargades i proveït d’una llarga cua.
Fa el cau a les vores dels rius i s’alimenta d’insectes aquàtics Segrega una substància que recorda el mesc Habita els Pirineus i les muntanyes del centre de la península Ibèrica
llopet ibèric
Llopet ibèric
David Perez (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de riu teleosti, de la família dels cobítids, cipriniforme, molt semblant al llopet, però de mida més petita i de cos més fi i estilitzat.
llopet de riu
Llopet de riu
David Perez (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de riu teleosti, de la família dels cobítids, cipriniforme, d’uns 10 a 12 cm de llargada, de color groguenc, cos comprimit, aletes petites i quatre parells de petites barbetes, que habita en aigües dolces tranquil·les.
mariscada
Mariscada
José Carlos Cortizo Pérez (CC BY 2.0)
Alimentació
Menjada composta per un assortiment de marisc, cuit de manera diversa (a la planxa, al vapor, fregit o arrebossat, principalment) que hom menja sol, amb suc de llimona o acompanyat d’alguna salsa.
rata d’aigua
Rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
oreneta
Orenetes
Javier Pérez Mayo (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 20 cm, que té les parts superiors i el coll de color blau fosc metàl·lic, el front i la gola castanys rogencs i les parts inferiors blanquinoses.
La cua és notablement forcada Habita a tot Europa, al S dels 71°, al NE d’Àfrica i d’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional
jardí botànic
Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
gènere epistolar
Literatura
Modalitat literària basada en la correspondència entre escriptors, o artistes en general, o bé en produccions literàries escrites en forma epistolar però que no formen part d’una correspondència estricta (epistolari).
En aquest sentit és particularment interesant la novella epistolar , molt difosa durant el s XVIII i que encara avui té adeptes Conrearen aquest gènere Richardson, Rousseau, Goethe i Pérez Galdós
milícies populars
Història
Nom donat durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 a forces compostes per elements civils armats que generalment diposaren d’assessors militars i foren organitzades pels grups polítics d’esquerra i les organitzacions sindicals.
Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i Àngel Estivill i…
mambo
Música
Estil de música i dansa cubà.
El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba