Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
perigeu
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un satèl·lit de la Terra, ja sia la Lluna o bé un satèl·lit artificial, en el qual la separació entre els dos cossos pren el seu valor més petit.
En el cas de la Lluna, les pertorbacions gravitacionals fan que aquest perigeu es mogui sobre l’òrbita a una velocitat de 6'40’ cada dia
any anomalístic
Astronomia
Interval de temps que transcorre entre dues passades consecutives del Sol pel perigeu, segons la hipòtesi aparent.
Per raó del gir, en sentit directe, de la línia dels àpsides d’11’,6 l’any, que és evidentment l’increment anual de la longitud del perigeu, resulta que el Sol recorre en un any anomalístic 360°00'11’,6 d’elíptica L’any anomalístic equival a 365,2596 dies civils
periastre
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la mínima distància del principal.
En el cas que l’astre principal sigui el Sol, rep el nom de periheli en el cas que sigui la Terra, el de perigeu en el cas que sigui Júpiter, perijove , etc
any astronòmic
Astronomia
Qualsevol dels intervals amb què és mesurada l’òrbita de translació de la Terra (any anomalístic, any sideri, any tròpic), per oposició a any civil.
Relació d'anys astronòmics punt de referència angle recorregut durada en dies civils any tròpic Àries 359º59'09”,8 365,242 any sideri un estel 360º 365,256 any anomalístic perigeu 360º00'11”,6 365,259
evecció
Astronomia
Desigualtat periòdica dels valors mesurats de la longitud astronòmica de les distintes posicions de la Lluna, respecte als seus valors teòrics.
El període és de 31,807 dies, i l’amplitud, d’1° 16’ 20,4’ L’evecció és deguda als desplaçaments del perigeu de l’òrbita lunar i a les variacions de la seva excentricitat causades per l’atracció solar
satèl·lit artificial
A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…
mes anomalístic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita.
La seva durada és de 27,55455 dies solars mitjans
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…