Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
perineu
Anatomia animal
Paret musculomembranosa, de forma romboidal, que forma el sòl de la gran cavitat abdominal.
És travessat per la uretra, pels òrgans genitals i pel recte
perineoplàstia
Cirurgia plàstica del perineu.
poll comú
Poll comú
© Fototeca.cat
Entomologia
Anoplur de la família dels pedicúlids, d’uns 2 mm de longitud, amb el cos deprimit, de color groc fosc i cobert d’una cutícula resistent, aparell bucal picador xuclador i potes amb molts pèls i acabades en una ungla.
Són animals cosmopolites i viuen paràsits sobre el cos de l’home i s’alimenten de la seva sang Hom hi distingeix dues subespècies Phumanis capitis , que viu al cap de l’home, adherit als pèls, i Phumanis corporis , que viu en els vestits de l’home i passa a la pell quan vol xuclar sang Són molt perillosos, car poden transmetre diverses malalties, com la febre recurrent, i els microbis que hi ha en el poll poden passar a través de la pell mitjançant petites ferides que es produeix l’home en gratar-se, o bé a través dels excrements dels polls Altrament, el poll provoca pruïja i a vegades…
anus
Anatomia animal
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.
En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada, que s’obre…
part
Biologia
Acció de parir, expulsió d’un fetus viable fora dels òrgans genitals.
El part és a terme si s’esdevé quan el fetus ha complert íntegrament el cicle de vida intrauterina, la qual cosa en l’espècie humana ocorre al voltant de les 40 setmanes El treball del part, conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus, consta de tres períodes esborrament i dilatació del coll uterí, expulsió del fetus i període placentari A partir de les 30 setmanes les contraccions uterines augmenten en intensitat i en freqüència, la qual cosa contribueix a la maduració del coll Quan aquest és madur, és a dir, quan és esborrat i dilatat uns 2 o 3 cm, comença el…
colpoperineorràfia
Intervenció quirúrgica plàstica, practicada sobre la vagina i el perineu posterior, per tal de reparar laceracions produïdes en el part.
elevador de l’anus
Anatomia
Múscul parell, ample i pla situat en el perineu posterior i format per una porció superficial i una altra de profunda.
És innervat per una branca del plexe sacre És també constrictor de l’anus
episiotomia
Intervenció obstètrica que consisteix a fer una incisió a la part lateral de la vulva i que és practicada en el moment del part per tal d’evitar una esquinçada del perineu.
Acabat el part, hom repara la ferida quirúrgica mitjançant una sutura Aquesta darrera operació és anomenada episiorràfia
hipospàdies
Patologia humana
Malformació congènita de la uretra, caracteritzada per la localització del meat uretral a la cara ventral del penis, entre el gland i el perineu (en l’home), o bé en el sostre de la vagina (en la dona).
És més freqüent en el sexe masculí, on es presenta en el 0,5% dels nounats, i moltes vegades és acompanyat de l’existència d’un cordó fibrós en el cos esponjós que es posa de manifest durant l’erecció per un corbament ventral del penis, la qual cosa pot dificultar les relacions sexuals Actualment, en la major part dels casos hom el pot corregir quirúrgicament mitjançant tècniques que estan molt perfeccionades