Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
card beneit
Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives
bipinnatífid | bipinnatífida
Botànica
Doblement pinnatífid, dit sobretot de les fulles pinnatífides les divisions de les quals són també pinnatífides.
roure
Roure de fulla gran
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies.
Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…
gerbera
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles pinnatífides i de capítols grossos, solitaris i diversament acolorits.
És oriünda del Transvaal i molt apreciada en floricultura
centàurea
Botànica
Gènere de plantes, generalment herbàcies, de la família de les compostes, de fulles no espinoses, simples, pinnatífides o pinnnatisectes, disposades helicoïdalment.
Les flors, purpurines, blaves o grogues, són aplegades en capítols revestits per un involucre de bràctees proveïdes d’un apèndix terminal, membranós o escariós, i dentat, espinós o laciniat Són abundants a tota la regió mediterrània i a l’Europa mitjana
ull de bou
Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles pinnatífides i de capítols grocs.
Es fa en camps i vinyes, a la regió mediterrània
crepis
Botànica
Gènere de liguliflores anuals o perennes, de la família de les compostes, de fulles dentades o pinnatífides i de capítols grocs i vermellosos.
haloragàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per herbes de fulles sovint pinnatífides, de flors inconspícues, actinomorfes, hipògines i sovint tetràmeres, i de fruits drupacis o muciformes.
Consta d’unes 160 espècies, pròpies de països temperats i subtropicals, algunes de les quals, pertanyents als gèneres Myriophyllum i Gunnera , són conreades com a ornamentals
peluda
Peluda
John Poulakis (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles en roseta, híspides, oblongues, sinuades o pinnatífides, i de capítols grossos, d’un groc brillant.
Es fa en prats a quasi tot Europa
metzines de pometa
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les solanàcies, de 50 a 150 cm d’alçada, espinosa, de fulles pinnatífides, de flors violades i de fruits en baia.
D’origen africà, es troba naturalitzada al S d’Europa, en terrenys erms propers a la costa