Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
membrana pituïtaria
Anatomia animal
Capa mucosa del nas que entapissa l’interior de les fosses nasals.
És anomenada també membrana de Schneider
tija pituïtària
Anatomia animal
Porció cilíndrica de 4 a 6 mm de longitud que uneix el tuber cinereum amb el cos pituïtari.
pituïtari | pituïtària
hipòfisi
Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l’encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària, la qual glàndula, relacionada amb l’hipotàlem, regula la major part de funcions de l’organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc).
En l’home es troba a la sella turca, depressió de l’os esfenoide situada sota l’hipotàlem, pesa uns 50 cg que poden modificar-se per causes fisiològiques i consta d’un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones
sella turca
Anatomia animal
Depressió situada a la part superior de l’os esfenoide, on s’allotgen la hipòfisi i el si venós circular.
És anomenada també fossa pituïtària
oxitòcic
Farmàcia
Producte destinat a estimular la contracció del múscul llis de l’úter.
Hom empra sobretot la fracció oxitòcica de l’extret del lòbul posterior de la pituïtària i alguns alcaloides del sègol escleroci del sègol banyut Uns altres, com l’hidrastasis, la quinina i l’apiolina, són actualment fora d’ús
òrgan
Anatomia animal
Part del cos que, malgrat ésser constituïda per elements provinents de sistemes diversos, constitueix una unitat per la funció o les funcions determinades que exerceix.
Així, hom parla, entre altres, de l' òrgan acústic o de Corti , del del gust papilles de la mucosa lingual, del de Jacobson conducte situat sobre el cartílag vomeronasal, del de l’olfacte regió superior de la pituïtària, on hi ha les ramificacions del nervi olfactori, del de la visió nervi òptic, globus ocular, parpelles, etc, de l’aparell de Golgi, dels òrgans genitals conjunt d’estructures anatòmiques que intervenen en la funció reproductora, dels òrgans hematopoètics medulla òssia, melsa, nòduls limfàtics, etc
progesterona
fototeca.cat
©
Bioquímica
Farmàcia
Esteroide amb activitat d’hormona sexual femenina, aïllat primerament per Butenandt el 1934, a partir d’extractes del cos luti de truges prenyades.
És un sòlid cristallí blanc, estable en l’aire i sensible a la llum Pot existir en dues formes, segons la configuració del carboni 17, anomenades α i β, les quals mostren idèntica activitat fisiològica i es fonen a 128,5-131°C α i 121°C β Ambdues formes són molt poc solubles en l’aigua i solubles en l’alcohol i l’acetona La progesterona és obtinguda per síntesi parcial a partir de l’estigmasterol i el colesterol És una hormona gonadotropa present en el lòbul anterior de la glàndula pituïtària En les ovelles és constituïda per un 4,5% de tirosina, un 1% de triptòfan, un 4,5% de…
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen, amb els de la…