Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
potes d’aranya
Tecnologia
Conjunt de ranures efectuades a la superfície de fregament d’un coixinet per tal de facilitar-hi la distribució de l’oli de lubricació.
estrella de mar amb potes espinoses
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, de coloració variable, amb uns braços de 3 a 4 cm de longitud, molt prims, flexibles i amb espines força llargues als costats, i un disc de 6 a 8 mm de diàmetre.
Habiten sobre fons fangosos o rocallosos fins a 100 m de profundidat en bancs molt considerables Totes les espècies són comunes als litorals dels Països Catalans i a tota la Mediterrània
estrella de mar amb potes escatoses
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, amb un disc de 2 a 3 cm de diàmetre i amb uns braços de 8 a 12 cm de longitud, els quals porten a cada costat una sèrie d’espines, de color vermell o groguenc; habita a notable profunditat, sobre fons fangosos.
estrella de mar amb potes brunes
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, amb un disc de 6 a 7 cm de diàmetre amb braços de secció circular d’uns 6 a 8 cm de longitud, de color fosc, que habita sobre fons variats a partir de 10 cm de profunditat.
artell
artells de les potes i antenes d’un insecte
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels artròpodes (potes, antenes).
pota falsa
Entomologia
Cadascuna de les potes abdominals de les larves dels insectes, transformades en ventoses.
No corresponen a les potes de l’adult
centcames
Zoologia
Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (amb l’orifici genital al penúltim segment) que té el cos aplanat i les potes relativament curtes, així com les antenes.
Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves
taula
taula modernista, dissenyada per Gaspar Homar i Mezquida
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.
La taula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers que unien…
tàlpids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de cos robust, gairebé cilíndric, potes i cua curtes i el cap acabat en una prolongació a la manera d’una trompa, molt rica en terminacions nervioses tàctils.
De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus
corriol
corriol petit
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere de petits ocells de la família dels caràdrids, de 20 cm de longitud com a màxim, de formes arrodonides i potes altes, que habiten especialment les platges o riberes de l’interior.
El corriol gros Ch hiaticula és de color bru i blanc amb una franja a les ales, i el bec i les potes són ataronjats És molt actiu i de vol ràpid El corriol petit Ch dubius és molt semblant a l’anterior però més petit, i se'n distingeix perquè no té el bec de color taronja ni la franja blanca a les ales El corriol camanegre Ch alexandrinus és de tons més pàllids, amb el bec i les potes negres, i vola molt de pressa Finalment, el corriol pit-roig Ch morinellus , el més gros de tots i que, en general, viu més lluny de l’aigua, té el plomatge blanc, gris i bru,…