Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
bol
Bol del segle XIX, probablement d’Anglaterra
Museu Frederic Marès
Vas hemisfèric de pisa, porcellana, etc, destinat a contenir aliments líquids, rentar-se els dits, etc.
urim i tummim
Bíblia
Noms hebreus de significat desconegut que designen probablement dos instruments per mitjà dels quals els sacerdots hebreus transmetien l’oracle de Jahvè.
Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia
sambra
Dansa i ball
Dansa gitana, d’origen probablement àrab o morisc.
És de ritme ràpid i sol anar acompanyada per un instrument de vent, com la dolçaina
relaxina
Bioquímica
Hormona sexual femenina que es forma, probablement, als ovaris.
Provoca la relaxació i la distensió de la símfisi púbica ossa pubis i, per tant, pot influir en la iniciació del part
talent
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes grega (τάλαντον), originària probablement de Babilònia.
Fou també unitat monetària Corresponia a 60 mines mina i a 6 000 dracmes dracma El seu valor i el seu pes en metall variaren segons els llocs i els temps el d’Egina pesava 43,63 kg, l’àtic 26,178, l’hebreu 34,272, el romà 27,3
kurd | kurda
Etnografia
Individu d’un poble d’origen indoeuropeu descendent probablement dels medes.
En nombre d’uns vint-i-dos milions a la meitat dels anys noranta, els kurds habiten una àmplia zona, actualment dividida entre Turquia 11 milions, l’Iraq 4 milions, l’Iran 5,5 milions i Síria 1,5 milions Hi ha també kurds a Armènia i a l’Azerbaidjan Modernament viuen a estats d’Europa Occidental, sobretot a Alemanya, on sumen prop de mig milió de kurds procedents sobretot de Turquia Islamitzats arran de la conquesta àrab 636, són musulmans sunnites, amb l’excepció de diverses minories heterodoxes bektaşi, qadarí i yazīdí i cristianes, i són víctimes de persecucions i fins i tot de genocidi…
goma amoníaca
Química
Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.
Forma llàgrimes irregulars, groguenques, d’olor peculiar i sabor acre i repugnant, que es fonen vers 45-55°C i són parcialment solubles en aigua És emprada en adhesius per a porcellana
vers sàfic
Literatura
Hendecasíl·lab, probablement d’origen compost (ditroqueu i aristofànic), que presenta l’esquema
.
etrusc
Lingüística i sociolingüística
Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics.
En resten inscripcions funeràries, escrites de dreta a esquerra, llegibles per l’alfabet, derivat del grec alfabet, però difícilment traduïbles En etrusc, segons les representacions gràfiques, no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se No hi ha gènere gramatical, però el femení es distingeix d’alguna manera El singular no té desinència la del plural és - ar La marca de datiu singular és -eri , i n'hi ha diverses de genitiu N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals En el…
carpel
Botànica
Fulla modificada que, probablement amb caràcter de macrosporofil·le, forma part del gineceu
.
A les gimnospermes és obert A les angiospermes és una fulla que s’ha doblegat pel nervi mitjà i s’ha soldat per les vores per tal de formar un òrgan en forma de matràs, on el ventre correspon a l’ovari, el coll a l’estil i els llavis a l’estigma