Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no…
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols
ambivalència
Psicologia
Presència simultània de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa, especialment amor i odi.
L’ambivalència és essencial en algunes neurosis i psicosis i és característica en el nen de menys de cinc anys
ambició patològica
Ambició exagerada que correspon a les aspiracions anormals de certs malalts mentals.
Reflecteix un gran afebliment del sentit de l’autocrítica demència, debilitat mental o una estructura delirant de l’individu paranoia, mitomania En les psicosis que s’acompanyen de megalomania, com són certes paranoies, pot convertir-se en un veritable deliri deliri de grandesa
automatisme mental
Síndrome caracteritzada per la producció espontània i involuntària d’impressions, idees, records, etc, que s’imposen a la consciència del malalt, el qual els atribueix a una acció estranya a ell.
Apareixen sensacions paràsites, com allucinacions psicosensorials, visuals, cinestèsiques, tàctils, gustatòries Es produeix un triple automatisme motor, ideacional i ideoverbal, amb sensacions cinestèsiques, moviments involuntaris, jocs sillàbics, etc, i un desdoblament mecànic del pensament, amb fenòmenns de repetició del procés pensant veus que l’anuncien o el comenten L’automatisme mental constitueix el nus de les psicosis delirants i allucinatòries cròniques, bé que es pot presentar en d’altres situacions
senilitat
Patologia humana
Estat de debilitament fisiològic i, sobretot, mental que excedeix considerablement el grau d’involució normal propi de l’envelliment i que depèn de factors patològics.
Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc o àdhuc per factors hereditaris Caracteritzada per una disminució de funcions primàries desgana, insomni i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius amb afebliment intellectual, fatigabilitat i trastorns de l’…
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc,…
afectivitat
Psicologia
Capacitat natural de l’individu per a experimentar afectes.
Durant la infància i l’adolescència, l’afectivitat evoluciona a través d’unes determinades etapes que organitzen la relació de l’individu amb el món Les escoles de psicologia profunda fan radicar l’origen de les neurosis i de les psicosis funcionals en els trastorns de l’afectivitat, especialment en els ocorreguts durant les primeres etapes del seu desenvolupament Les principals formes de l’afectivitat són el sentiment, l’emoció, la passió i l’humor L’afectivitat és un factor important en la formació de la personalitat de l’infant L’escola tradicional ha prescindit generalment d’aquest fet En…
possessió diabòlica
Etnologia
Religió
Estat mental que es tradueix en un comportament considerat per una comunitat amb unes determinades creences màgiques o religioses com una demostració que l’individu que el pateix és sota la influència d’una força d’origen sobrenatural.
És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la…
psicocirurgia
Cirurgia del sistema nerviós central, com per exemple la lobotomia frontal que hom practica a vegades per al tractament de certes psicosis.