Resultats de la cerca

La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no…

Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols

L’ambivalència és essencial en algunes neurosis i psicosis i és característica en el nen de menys de cinc anys

Reflecteix un gran afebliment del sentit de l’autocrítica demència, debilitat mental o una estructura delirant de l’individu paranoia, mitomania En les psicosis que s’acompanyen de megalomania, com són certes paranoies, pot convertir-se en un veritable deliri deliri de grandesa

Apareixen sensacions paràsites, com allucinacions psicosensorials, visuals, cinestèsiques, tàctils, gustatòries Es produeix un triple automatisme motor, ideacional i ideoverbal, amb sensacions cinestèsiques, moviments involuntaris, jocs sillàbics, etc, i un desdoblament mecànic del pensament, amb fenòmenns de repetició del procés pensant veus que l’anuncien o el comenten L’automatisme mental constitueix el nus de les psicosis delirants i allucinatòries cròniques, bé que es pot presentar en d’altres situacions

Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc o àdhuc per factors hereditaris Caracteritzada per una disminució de funcions primàries desgana, insomni i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius amb afebliment intellectual, fatigabilitat i trastorns de l’…

El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc,…

Durant la infància i l’adolescència, l’afectivitat evoluciona a través d’unes determinades etapes que organitzen la relació de l’individu amb el món Les escoles de psicologia profunda fan radicar l’origen de les neurosis i de les psicosis funcionals en els trastorns de l’afectivitat, especialment en els ocorreguts durant les primeres etapes del seu desenvolupament Les principals formes de l’afectivitat són el sentiment, l’emoció, la passió i l’humor L’afectivitat és un factor important en la formació de la personalitat de l’infant L’escola tradicional ha prescindit generalment d’aquest fet En…

És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la…