Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
trèvol pudent
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçada, pubescent i glandulosa, amb una forta olor de betum, de fulles compostes de tres folíols lanceolats, de flors d’un blau violaci, en glomèruls llargament pedunculats, i de fruits indehiscents, monosperms, ovoides i rostrats.
Es fa en fenassars, a la regió mediterrània
camamilla pudent
Javier Martín (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, fulles molt dividides i capítols agrupats en corimbe, semblant a la camamilla borda, però que desprèn una forta pudor.
bernat pudent
Nils Reiser (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Hemípter heteròpter de la família dels pentatòmids (Nezara sp), de forma aplanada, com d’escut, generalment de color verd, que emeten unes secrecions acres, produïdes per les glàndules odoríferes.
La substància emesa és composta d’una part oliosa i d’una altra de volàtil, que és la que fa la característica pudor la secreció augmenta quan l’animal és molestat Les espècies més comunes són N prasina i N viridula Viuen generalment a les hortes i són polífags es nodreixen dels sucs vegetals de la majoria de les plantes Els adults presenten una gran resistència als insecticides els tractaments més eficaços són les polvoritzacions amb DDT, o pólvores nicotinades
botja pudent
Botànica
Mata de la família de les compostes, de fulles persistents, blanquinoses, dividides en brots arrodonits, tija una mica lignificada, de 10 a 30 cm d’alçada, molt ramificada, i petits capítols agrupats en panícula.
Viu en terres argiloses, àrides, riques en sals, especialment en nitrats, a les terres de clima sec de la regió mediterrània i als semideserts de l’Àsia central Planta molt olorosa pel seu contingut en eucaliptol i càmfora, ha estat emprada en medicina popular com a vermífug
escarabat pudent
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels tenebriònids, d’uns 2-3 cm de llargària, de protòrax gros i èlitres convexos, soldats entre ells per la línia mitjana i acabats en una punxa obtusa.
Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans
pàmpol pudent
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels estromatèids, de 30 cm, que té el cos comprimit lateralment i és de perfil ovalat, amb les parts superiors de color castany purpuri, amb taques blaves, i les inferiors argentades.
S'alimenta de meduses i celenterats planctònics Habita a l’Atlàntic i la Mediterrània
groguet pudent
Micologia
Bolet no comestible de l’ordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i làmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina.
herba de Sant Robert
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les geraniàcies, sovint vermellosa, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides i de flors rosades sobre peduncles biflors.
Es fa en herbassars, al peu de tanques, murs, etc, a tot Europa Té virtuts astringents
malrubí negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alt, pilosa, d’olor fètida, amb fulles ovals crenades i amb flors ordinàriament purpúries, arranjades en verticil·lastres.
Creix a la vora de les cases i dels camins
anet
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, anual, fètida, alta de mig metre, de fulles linears dividides en lacínies capil·lars i de flors, petites i grogues, disposades en umbel·les.
Es fa als guarets, a les vinyes, etc, de la regió mediterrània és molt rara als Països Catalans Alguna vegada és conreada per tal d’aprofitar-ne els fruits