Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer que té en un dels seus extrems una figura d’un dibuix, d’una lletra, etc., gravada en relleu i que, aplicat damunt una matèria menys dura, hi deixa marcada, en percudir l’altre extrem manualment o mecànicament, la dita figura.
És emprat per a fabricar tipus d’impremta, per a encunyar moneda i en aquest cas és anomenat encunyador , etc
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro que consisteix en una tija cònica punxeguda proveïda de mànec de fusta, de plàstic, etc., emprat per a fer forats a la pell, al cuir, etc.
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer, de cos cilíndric o prismàtic, de punta cònica, acerada en els de ferro, i cap pla sobre el qual hom percut manualment, amb un martell, o mecànicament, en la punxonadora, per tal de fer forats, marcar els punts on cal foradar, etc.
burí
Burins per a gravació de fusta, a l’esquerra, i per a gravació de metalls, a la dreta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Mena de cisell, prim, en forma de bisell per un extrem i proveït d’un mànec per l’altre que, en ésser percudit, permet que amb la punta hom faci incisions més o menys profundes sobre una superfície de metall, pedra o fusta.
És l’eina que utilitzen els gravadors per a traçar sobre les planxes els dibuixos, gràfics o inscripcions que després seran reproduïts sobre el paper
escleròmetre
Tecnologia
Instrument emprat en els assaigs de duresa per a mesurar la duresa dels cossos segons la profunditat del senyal que hi deixa un punxó sotmès a una pressió determinada.
Hi ha dos procediments per a fer actuar el punxó el de penetració , en què el punxó, sotmès a una pressió constant durant un cert temps, deixa una empremta a la superfície del cos, i el de xoc , en què el punxó fa la marca en caure lliurement sobre el cos Cada escleròmetre disposa d’una taula que dóna la relació entre la marca i la duresa
matriu de tallar
Tecnologia
Conjunt de dues peces amb les arestes esmolades i que poden encaixar mútuament.
Hom colloca entre elles l’escalaborn Quan una de les peces es fica dins l’altra, la peça interior és anomenada punxó
trocar
Medicina
Instrument utilitzat principalment per a la pràctica de puncions evacuadores.
Consisteix en un punxó introduït en una beina o cànula, de la qual hom pot retirar-lo un cop perforada la cavitat
estil
Estils romans
(CC BY 3.0) LessayCatus
Escriptura i paleografia
Instrument per a escriure damunt matèries toves, com és ara cera, argila, plom, etc.
Tenia una forma allargada i acabava en punxó per un costat i en espàtula plana per l’altre per tal de poder esborrar l’escrit Solia ésser de vori, d’os o de metall
plegadora
Tecnologia
Premsa que doblega planxes metàl·liques segons una aresta de plegatge, recta, i gairebé sense radi de curvatura.
Es compon d’un sòlid bastiment de fosa que suporta una matriu intecanviable d’una longitud de fins a cinc metres i a vegades més, collocada entre els dos muntants vericalas que guien el punxó —que té igual longitud que la matriu—, el qual baixa impulsat generalment per una bateria de cilindres hidràulics Segons que sigui la forma de la matriu, així resultarà l’obertura del díedre que formarà la xapa un cop plegada
boterola
Tecnologia
Eina emprada per a reblar.
D’acer d’una gran duresa i en forma aproximadament de punxó gruixut, un dels seus extrems és proveït d’una concavitat —generalment en forma de casquet esfèric— que afaiçona la cabota del rebló quan és colpejada per l’altre extrem amb un martell manual, hidràulic o pneumàtic o bé és empesa per una premsa, mentre que l’altre cap del rebló aguanta l’impacte, encabit dins l’allotjament d’una altra boterola contraboterola oposada