Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
pupinització
Mètode utilitzat per a millorar les característiques de transmissió d’un cable, consistent a introduir unes bobines d’elevada inductància (anomenades bobines de Pupin o de càrrega), a intervals regulars, a cadascun dels parells del cable, amb la qual cosa augmenta la impedància característica dels circuits i, com a conseqüència, disminueix l’atenuació i la distorsió de freqüència.
càrrega
Element destinat a augmentar artificialment la inductància dels cables telefònics a fi d’aconseguir la igualtat LG = RC, és a dir: inductància x conductància = resistència x capacitat.
Aquest augment de L és fet mitjançant les bobines de càrrega discontínua pupinització o, si això no és possible com als cables submarins, hom disposa una càrrega contínua consistent en un enrotllament en hèlice al llarg del cable krarupització És molt important d’arribar a la igualtat esmentada, perquè aleshores la velocitat de propagació i l’atenuació en un canal telefònic són independents de la freqüència, i la intelligibilitat és màxima
bobina de Pupin
Electrònica i informàtica
Bobina que hom intercala a les línies telefòniques ( pupinització
) per augmentar-ne la inductància i compensar-ne així la capacitat.
És anomenada també bobina de càrrega D’aquesta manera hom aconsegueix de disminuir l’amortiment de la línia, amb la qual cosa resta millorada la transmissió
telefonia
Telefonia. Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl·lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lulars, que permet, entre altres serveis, la comunicació tradicional, la transmissió digital de dades i la videoconferència (amb connexió de fibra òptica o bé amb equip VSAT)
© Fototeca.cat
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics.
La seva invenció és deguda al físic nord-americà d’origen escocès Alexander G Bell, el qual l’any 1876 el presentà a l’exposició de Filadèlfia, bé que hi havia hagut d’altres investigadors anteriors, com ara Charles Bourseul i JP Reiss El telèfon de Bell consistia en un micròfon i un receptor separats a una certa distància i basats en un mateix principi de l’electromagnetisme En el micròfon, la veu del qui parlava feia vibrar una làmina de ferro molt fina, i modificava així el camp d’un imant permanent que portava una bobina associada, en el qual s’induïen corrents elèctrics proporcionals a…