Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
acord per quartes
Música
Acord format per quartes (per exemple: re, sol, do, fa?).
A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók
línia de bolina
Transports
Recta que forma un angle de sis quartes amb la direcció del vent, a un o altre costat d’aquesta.
Per tant, cada vent té dues línies de bolina L’angle de sis quartes era el de màxima cenyida en temps de la navegació a vela
quartà
Física
Mesura per a líquids, especialment vi o llet, igual a 8 porrons, o sia 7,58 l a Barcelona.
És emprat també per a oli i val 16 quartes o 1/30 de carga, o sia 4,15 l a Barcelona
vespertiliònids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, de mides molt variables (de 25 cm a més d’1 m de longitud), caracteritzats pel fet de tenir una sola falange rudimentària al segon dit de la mà i tres al tercer.
Són bàsicament insectívors La família agrupa gairebé tres-centes espècies, repartides per tot el món hi pertanyen les tres quartes parts de les ratapinyades europees
davant
Transports
Aparell format per un bossell i un cap.
Va enfilat davant el car de l’antena d’una barca de mitjana, quan hom navega amb un angle de sis quartes amb la direcció del vent
aleta
Transports
Part del vaixell compresa, aproximadament, entre les marcacions de 10 i de 14 quartes ( aleta d’estribord
) i entre les de 18 i de 22 quartes ( aleta de babord
).
dodrant
Dret romà
Nom donat al conjunt format per les tres quartes parts de l’herència.
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
domra
Música
Instrument de corda pinçada.
Molt popular a Rússia, caigué en desús a mesura que es feia popular la balalaica En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus llaüt Es tracta d’un llaüt de mànec llarg, de tres cordes metàlliques afinades per quartes, que es toca amb plectre Antigament tenia dues cordes La construcció de models de diferents mides permet la formació de petits grups orquestrals de domra
baríton
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.
A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato