Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
quiasma
Biologia
Entrecreuament de dues cromàtides homòlogues durant la sinapsi en l’estadi diplotè de la profase, en la primera divisió de la meiosi.
El quiasma produeix una disjunció dels gens que resten a banda i banda del punt d’entrecreuament La freqüència amb què es presenten els quiasmes és proporcional a la longitud de les cromàtides i pot arribar a ésser de 10 quiasmes per cromàtide
quiasmatípia
Diferències entre la teoria de quiasmatípia i la teoria clàssica de la formació de quiasmes
© Fototeca.cat
Biologia
Teoria que proposa que l’entrecreuament entre dues cromàtides en la meiosi podria esdevenir-se en una de les primeres etapes, com és ara el paquitè, en què s’aparellen els cromosomes homòlegs, i el quiasma es formaria a la metafase, un cop s’han de separar per a la divisió reduccional.
Així, la formació del quiasma sembla més aviat la conseqüència de l’entrecreuament, més que no pas la seva causa
bivalent en anella
Biologia
Bivalent constituït per dos cromosomes aparellats, amb quiasmes terminals a tots dos braços.
meiosi
Fases successives de la divisió cel·lular d’una meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una…
multivalent
Biologia
Associació de més de dos cromosomes, parcialment o completament homòlegs, a causa de la constitució i la consolidació d’entrecreuaments o quiasmes.
La formació de multivalents és característica d’individus autopoliploides autopoliploïdia, d’alguns allopoliploides allopoliploïdia i de certes formes d’híbrids estructurals