Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
statu quo
Política
Locució que vol dir ‘en l’estat en què’ i que hom usa com a substantiu, sobretot en diplomàcia i dret internacional, per a designar l’estat actual, sovint deteriorat, de les estructures socials o polítiques d’una societat concreta, així com llur continuïtat.
quo vadis?
Literatura
Religió
Segons la llegenda, pregunta (‘on vas?’) que Pere, fugitiu de la presó, adreçà a Jesús, aparegut en el camí, a la qual respongué: ‘A Roma, per ésser-hi novament crucificat’; Pere, avergonyit, tornà a Roma, per sofrir-hi el martiri.
D’ençà del s XII existeix una capella, amb aquest títol, a la via Àpia de Roma La frase fou popularitzada per la novella homònima d’Henryk Sienkiewicz 1894 i les nombroses adaptacions cinematogràfiques visió romàntica del cristianisme naixent i perseguit —representat pel mateix Pere, Lícia i l’esclau Ursus— enfront del paganisme de Neró i de Petroni
a quo
Cronologia
Locució que significa ‘des del qual’, utilitzada en un sentit cronològic relatiu per a indicar que un fet ha d’haver-se esdevingut després d’una data o terme precís.
Hom en diu també post quem Aquesta data ve determinada per uns elements crítics, cronològics, històrics, etc, que fan impossible de situar el fet amb anterioritat
jutge ‘a quo’
Dret
Jutge inferior del qual procedeix la sentència o resolució que es discuteix davant el seu superior.
quid pro quo
Expressió llatina que significa l’error que consisteix a prendre una cosa per altra.
jutge a quo
Dret processal
Jutge o tribunal que dicta la resolució judicial contra la qual és interposat un recurs davant un jutge o un tribunal superior.
dia a quo
Dret processal
Dia a partir del qual comença a ésser comptat un termini judicial.
regla
Filosofia
Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat (1271?) determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima (1305-08) defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
En aquest darrer sentit les regles són nou qüestions generals que es poden fer de tota cosa, és a saber, si és utrum , què és quid , de què és de quo , per què és quare , quant és quantum , com és quale , quan fou quando , on és o fou ubi , de quina manera i amb quina ajuda quo modo i cum quo
cancelleria apostòlica
Cristianisme
Oficina o dicasteri de la cúria romana, encarregada de l’expedició de les lletres apostòliques i les butlles, i de la custòdia del segell de plom i de l’anell del Pescador.
Existia ja al final del s VI i fou modificada diverses vegades, fins a la reorganització de Pius X Constitució Sapient Consilio , 1908 i, posteriorment, per la constitució apostòlica Regimini Ecclesiae Universae 1967 i el motu propio Quo aptius 1973, que la incorporà a la secretaria d’estat