Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
recol·lector | recol·lectora
Ecologia
Dit de l’animal que s’alimenta de material orgànic fi que hi ha acumulat al fons dels rius.
Els animals recollectors són petits invertebrats, especialment ostràcodes i insectes plecòpters, que recullen aquest material orgànic amb els pèls de les potes estructures anatòmiques que recorden un raspall La presència de matèria particulada orgànica fina condiciona l’abundància d’aquests animals recollectors
katxin
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida i de llengua sinotibetana que habita a les muntanyes de Birmània i a les àrees adjacents de la Xina i l’Índia.
Els katxins són caçadors i recollectors, però també coneixen el conreu itinerant
matèria orgànica particulada fina
Ecologia
Material orgànic de dimensions petites d’un riu que ha estat generat per l’activitat dels animals trituradors a partir de la matèria orgànica particulada grollera.
La MOPF, que es troba en trams fluvials de poc corrent, afavoreix la vida de petits animals recollectors
motilon
Etnologia
Individu d’un grup de tribus ameríndies que habiten a la serralada del Perijá (Colòmbia), fins al llac Maracaibo (Veneçuela).
Recollectors, els motilons són un grup molt antic que lluità durament amb els conqueridors castellans Parlen una llengua de la família lingüística carib
mocovi
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del Chaco argentí, que habitava prop del riu Bermejo.
Caçadors i recollectors, els mocovis foren transformats per les colònies dels jesuïtes en ramaders sedentaris Actualment en resten uns quants centenars d’individus a la colònia de Napalpi
kindiga
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica oriental, que habita a la zona muntanyosa de Tanzània.
Racialment, els kindigues constitueixen una barreja d’elements nilòtics i etiòpics, amb un antic substrat primitiu semblant al dels khoisans Són caçadors i recollectors de cultura molt primitiva
ute
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup xoixon, de la família lingüística utoasteca, que habitava a l’W de Colorado i a l’E d’Utah.
Eren recollectors i caçadors nòmades, i vivien en petits grups familiars Després de les guerres índies 1864-70, vengueren llurs terres als EUA En resten uns 4 000 a les reserves de Colorado i d’Utah
xoixon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua xoixon, que habitava al SE de Califòrnia, a l’E de Nevada i al NW d’Utah.
N'hi havia dos grups els de l’W, nòmades i sense organització, caçadors i recollectors, i els del N i la vall del Wind, dedicats a la cacera de búfals i a la guerra Actualment en resten uns 7 500 en reserves
edat de la pedra
Prehistòria
Nom donat a les primeres fases de la prehistòria, anteriors a l’ús dels metalls, segons una divisió tripartida de la prehistòria, establerta vers el 1820 per l’arqueòleg danès C.J. Thomsen (edat de la pedra, del bronze i del ferro).
El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític
cultura arcaica
Història
Denominació amb què és coneguda cada una de les sèries de cultures de l’Amèrica Central i del Nord (part sud-occidental i atlàntica) anteriors a les grans cultures americanes.
A Califòrnia daten del primer millenni aC, amb cases semisubterrànies de planta rodona A la part atlàntica corresponen a pobles caçadors i recolLectors que vivien en campaments prop de llacs i rius A l’Amèrica Central les cultures arcaiques daten del segon milleni a l’any 400 aC i són molt més desevolupades, tant en arquitectura piràmide de Cuicuilco com en terrissa