Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
recombinació
Biologia
Procés pel qual un segment d’ADN cromosòmic procedent d’un bacteri donador esdevé part del genoma d’un bacteri receptor.
Aquest fenomen és a la base de la transformació, de la transducció i de la conjugació
recombinació
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma resultat de l’entrecreuament en la profase meiòtica.
Permet la possibilitat de proveir els genotips de la descendència d’una combinació de gens diferents a la de cadascun dels progenitors Aquest fet revesteix una importància evolutiva notable, puix que afavoreix la constant diversificació quantitativa dels caràcters presents a cada individu, i això fa que la selecció natural actuï sobre el conjunt de tots els caràcters en una determinada combinació —la de cada individu— d’una manera complementària a la que realitza sobre cada caràcter en concret Representa, per tant, un mecanisme d’adaptació al medi
recombinació
Física
Química
Formació d’una entitat química (àtom, molècula, ió, radical) a partir dels fragments resultants d’una dissociació anterior de la mateixa entitat causada per efecte d’una acció exterior, com ara temperatures molt altes.
recombinació homòloga
Biologia
Procés mitjançant el qual un segment d’ADN en reemplaça un altre que té la mateixa seqüència.
És emprat en investigació per a generar animals d’experimentació, generalment ratolins, en els quals la funció d’un gen ha estat anuŀlada, fet que permet inferir la funció del gen estudiat
recombinació mitòtica
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma, com a resultat d’un entrecreuament durant la mitosi.
No és un procés gaire freqüent, malgrat que es dóna en algunes espècies d’éssers vius, com en la mosca de la fruita Drosophila melanogaster Se'n desconeix el significat biològic, però és un procés molt utilitzat en investigació per a esbrinar la funció dels gens
proteïna recombinant
Bioquímica
Proteïna obtinguda mitjançant la introducció d’un ADN recombinant en un hoste heteròleg, generalment un bacteri o un llevat, que és induït perquè la sintetitzi.
Són codificades per la recombinació de l’ADN de dos o més organismes diferents
cèl·lula mare embrionària
Cèl·lula mare embrionària de ratolins modificades a través de la recombinació gènica
© Tongxiang Lin/University of California
Biologia
Cél·lula de la massa cel·lular interna present als embrions en estadi de blastocist.
Les cèllules embrionàries tenen una gran capacitat de replicació, es poden dividir indefinidament i són totipotents, per la qual cosa poden originar qualsevol tipus de llinatge cellular diferenciat La seva producció a gran escala i la transformació en diferents teixits de l’organisme permetria tractar, almenys en teoria, malalties degeneratives com ara l’Alzheimer i el Parkinson, lesions medullars i, en definitiva, qualsevol malaltia causada pel funcionament anòmal d’un teixit o d’un òrgan, com la diabetis o els infarts de miocardi Les cèllules mare embrionàries humanes s’obtenen d’embrions…
heterodúplex
Bioquímica
Conjunt de dues cadenes d’àcid nucleic totalment o parcialment complementàries, que inicialment no estaven unides.
Es poden formar de manera natural per la unió de cadenes que provenen de diferents cromosomes homòlegs durant la recombinació gènica de la meiosi
al·logàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què el pol·len que fertilitza el pistil d’una flor prové d’una altra planta.
Així es facilita la recombinació de material genètic variable, i la població final mostra un poder d’adaptació més gran que no pas una població autogàmica Hom l’anomena també fecundació creuada o exogàmia
isoelectrònic | isoelectrònica
Electrònica i informàtica
Dit dels elements que posseeixen la mateixa estructura electrònica en l’última capa, encara que l’estructura electrònica interna sigui diferent.
En tecnologia de semiconductors, el dopatge d’un material compost, amb una impuresa que és isoelectrònica respecte a un dels elements constituents, permet de produir centres de recombinació anomenats centres isoelectrònics que són els responsables de les transicions radioactives predominants en materials de banda prohibida indirecta