Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
reduccionisme
Filosofia
Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestacions ulteriors i àdhuc secundàries.
Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no…
reducció
Filosofia
Operació en virtut de la qual hom estableix que una realitat o un fenomen determinats no són sinó una altra realitat o un altre fenomen considerats com a més reals o fonamentals i a partir dels quals resten explicats aquells.
Nucli de tot reduccionisme, la reducció pot ésser de tipus tan diferents com són els d’aquest
mecanicisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.
Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca d’…
vida
Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…