Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
matèria reductora
Alimentació
Matèria orgànica continguda en l’aigua, valorada amb permanganat potàssic, la quantitat de la qual determina un índex de contaminació.
reductor | reductora
Ecologia
Dit dels organismes, principalment dels bacteris, que en llur cicle biològic transformen en matèria inorgànica la matèria orgànica acumulada per productors i consumidors.
hidroxilamina
Química
Sòlid deliqüescent i inestable que es fon a 33°C i que cal mantenir sobre glaç perquè no es descompongui.
És una base orgànica molt reductora, emprada en l’obtenció de colorants, en la síntesi d’oximes i com a intermediari en síntesi orgànica
desoxigenant
Química
Producte emprat per a eliminar l’oxigen no combinat químicament.
És, en general, una substància reductora que es pot combinar amb l’oxigen lliure En són exemples el pirogallol, l’àcid gàllic i la hidroquinona
atmosfera
Química
Gas o mescla de gasos presents en una cambra de reacció la composició química dels quals influeix notablement en els productes obtinguts.
Pel tipus de propietat amb què actua per afavorir la reacció hom en diu atmosfera oxidant o reductora , i si no influeix sobre els productes obtinguts és anomenat atmosfera inerta o també neutra
reacció de Benedict
Bioquímica
Mètode utilitzat per l’anàlisi quantitativa i qualitativa de sucres reductors, especialment la glucosa, presents en diferents tipus de mostres, per exemple, en líquids orgànics.
Es basa, com la reacció de Fehling , en la precipitació de l’òxid de coureI, Cu 2 O, vermellós, a partir d’una solució d’ió coure II, en medi bàsic, per l’acció reductora dels dits sucres En el reactiu de Benedict l’ió coure II és complexat amb citrats, en medi de carbonat sòdic Actualment aquesta prova ha estat superada per altres que es poden automatitzar
disgregació
Química
Operació química consistent a solubilitzar en aigua substàncies insolubles o en els àcids dissolvents usuals en anàlisi química.
Hom procedeix a addicionar els reactius en estat sòlid i sotmetre la mescla a fusió Segons la natura dels reactius i del fundent, la disgregació pot ésser àcida amb hidrogenosulfat de potassi, àcid fluorhídric o àcid sulfúric concentrat i calent o alcalina amb carbonat de sodi, amb les seves variants oxidant amb peròxid de sodi o amb nitrat de potassi, reductora amb cianur de potassi i sulfurant amb sulfur de sodi
fenilhidrazina
Química
Derivat fenilat de la hidrazina.
És una base forta, molt reductora, que es presenta en forma de líquid oliós i que cristallitza en lamelles que es fonen a 19°C i bull a 243,5°C i fa una lleugera olor aromàtica Exposada a l’aire i a la llum s’altera fàcilment i esdevé groga, i després vermella És tòxica, amb una acció hemolítica i amb producció d’èczemes La fenilhidrazina és emprada en la manufactura de colorants, d’antipirina i com a reactiu de sucres, aldehids i cetones
bec
Bec Bunsen utilitzat als laboratoris per tal d’assolir altes temperatures; regulant de manera convenient l’entrada d’aire, la part de la flama que emet llum blava (zona reductora) pot arribar als 300º C mentre la que la part incolora (zona d’oxidació) arriba als 1500º C
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora Els becs emprats per a illuminar bec d’incandescència sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al mànec i…
ameiosi
Biologia
Meiosi incompleta, en què manca la divisió reductora o heterotípica.