Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
apodíctic | apodíctica
Filosofia
Dit del judici o raonament que és necessàriament veritable o fals, a diferència dels problemàtics o assertoris.
Aristòtil emprà aquest terme per a designar les proposicions que no poden ésser refutades Kant l’utilitzà per a designar una de les tres classes dels judicis de modalitat
anticipació
Literatura
Figura retòrica amb la qual són refutades per endavant les objeccions que poden ésser fetes.