Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
reixeta
Indústria tèxtil
Teixit clar fet amb tiretes vegetals, emprat per a fer-ne seients i respatllers.
reixeta
Química
Tela metàl·lica quadrada, al centre de la qual hi ha sovint una placa circular d’amiant.
És emprada, sostinguda per un trespeus o un cèrcol, com a suport de recipients que hom ha d’escalfar perquè actuï a la manera d’un bany d’aire i eviti que la flama del bec toqui directament el recipient
reixeta del paratrama
Indústria tèxtil
Reixa petita per la qual s’introdueix la forquilla del paratrama.
espiell
Reixeta de la porta.
diable desmotador
Indústria tèxtil
Màquina emprada, després del rentatge de la llana, per a eliminar mecànicament les restes vegetals que porta.
Té una telera d’alimentació que hi fa entrar lentament la llana, la qual passa seguidament per entre dos cilindrets que la retenen tot seguit hi ha un tambor recobert de pues d’acer, que s’introdueix entre la llana que sobresurt dels cilindrets i la projecten contra una reixeta Hi ha un segon tambor proveït de pues molt fines, orientades tangencialment, que prenen les fibres però no les motes vegetals
samovar

Samovar
Corel - Christine Dameyer i Anne Xu
Alimentació
Atuell generalment de coure, típic de Rússia, per a tenir sempre a punt aigua bullent (el mot, en rus, significa ‘que bull per si mateix’).
Emprat sobretot per a fer el te, a la part inferior hi ha una reixeta, damunt la qual hom crema carbó el foc és canalitzat per una petita xemeneia que travessa el vas de dalt a baix i escalfa l’aigua que l’omple, la qual hi és abocada per dalt Una aixeta permet d’extreure l’aigua calenta Al damunt de l’atuell hom colloca una tetera per fer-hi el te i mantenir-lo calent
cadira
cadira de tisora, castellana, d’estil renaixentista (segle XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Seient individual amb respatller, generalment amb quatre petges i, a vegades, amb braços.
Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de…