Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
plantadora
Agronomia
Màquina de plantar, especialment tubercles, com les patates.
La plantadora de patates sol consistir en un bastiment proveït de rodes i susceptible d’ésser arrossegat per un tractor, el qual suporta un recipient en forma de con o de piràmide invertits que conté els tubercles i disposa de mecanismes distribuïdors que els deixen caure als solcs, que són oberts per una o més relles disposades a la part davantera de la màquina i són tancats per uns altres instruments disposats a la seva part posterior
arada de pala giratòria
Agronomia
Arada moderna de pala, capaç de girar entorn del dental o de la cama.
Permet de tombar la terra cap a un costat o cap l’altre, la qual cosa, sobretot si hom vol evitar els cavallons, facilita la llaurada El tipus més senzill d’arada de pala giratòria té la pala, que és simètrica respecte a l’eix de gir, amb una vora que fa de rella o de ganiveta, i una altra que fa de ganiveta o de rella, segons la posició triada La forma que en aquest cas ha de tenir la pala fa que la llaurada no sigui del tot perfecta, i per això algunes arades de pala giratòria, com l' arada de pala giratoria doble , tenen, de fet, una doble pala cilíndrica, capaç de girar en torn de la cama…
llos
Tall dels instruments d’acer, com ara relles, càvecs, escarpres, etc.
aceró
Punta acerada que hom munta a les relles, aixades i altres eines per tal de donar-los més duresa o refer-les del desgast.
perboc
Agronomia
Tros de ferro que hom solda a la punta de les relles, de l’aixada i d’altres eines semblants, per tal de refer-les del desgast.
arada
Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
conreadora canadenca
Agronomia
Tipus de conreadora constituïda per un conjunt de ganivetes, a manera de petites relles d’arada, muntades sobre dents flexibles o semirígides, que treballen fent un moviment vibratori longitudinal i a una profunditat de 10 a 15 cm.
La inclinació de les ganivetes respecte al sòl varia amb el grau de flexibilitat de les dents, amb la natura del terreny i amb la profunditat del treball