Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
replà
Tros pla i horitzontal en un pendent.
replà
Física
Matemàtiques
En una representació gràfica, període durant el qual la variable dependent es manté constant.
replà
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les superfícies planes d’una escala construïdes davant les portes dels pisos o al cap d’un ram, especialment als angles del buc.
Quan és al cap d’un ram, consisteix en un esglaó l’estesa del qual és notablement superior a la dels que el precedeixen i a la dels que el segueixen i en els angles del buc és sensiblement igual a l’amplada dels esglaons
replanell
Petit replà, en un terreny costerut, en una escala.
principal
Construcció i obres públiques
Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol.
Abans de l’ús generalitzat de l’ascensor solia ésser el replà més noble de l’edifici
ampit
Dona asseguda en l’ampit d’una finestra
Construcció i obres públiques
Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra
falda
Replà que formen les cames d’una persona asseguda, des del ventre als genolls.
encavalcament
Encavalcament
© Fototeca.cat
Geologia
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de corriment que, en apilar-se els uns…
banqueta
Construcció i obres públiques
Replà format en començar una paret sobre uns fonaments de més gruix que la paret.