Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
en punta de costat
Patologia humana
Dit del dolor intens, al costat del tòrax, que produeixen certes malalties, com la pneumònia amb afectació de la pleura.
Es caracteritza perquè s’agreuja amb els moviments respiratoris
laringomalàcia
Patologia humana
Reblaniment de la carcassa cartilaginosa i lligamentosa de la laringe.
És una alteració congènita o adquirida que acostuma a provocar trastorns respiratoris
apnèumia
Herpetologia
Gran reducció o desaparició dels pulmons de certs amfibis que habiten llocs extremament humits.
Efectuen els intercanvis respiratoris d’aire únicament a través de la pell humida
cromoproteïna
Biologia
Complex format d’una proteïna específica conjugada amb un pigment.
Les cromoproteïnes formen un grup que inclou pigments respiratoris com l’hemoglobina, la clorocruorina i l’hemocianina fotosintetitzadors com la ficocianina i la ficoeritrina de les algues els citocroms i les flavoproteïnes
mixovirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN d’una sola cadena i una càpsida amb simetria helicoidal.
Els membres d’aquest grup causen malalties en els conductes respiratoris de l’home i d’altres vertebrats Aquest grup inclou els virus de la ràbia, la grip, la rosa i les galteres
toracometria
Medicina
Mesurament del tòrax o de l’amplitud dels moviments respiratoris.
accident anestèsic
Farmàcia
Medicina
Accident provocat per un anestèsic.
Pot afectar l’aparell circulatori o el respiratori Els accidents circulatoris mes importants són la fibrillació ventricular que es presenta al principi de l’anestèsia, i la hipotensió, que es presenta en l’anestèsia profunda Els accidents respiratoris més importants són la interrupció de la respiració, la depressió lingual i els vòmits
abdomen
Anatomia animal
Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral.
En general conté l’aparell reproductor, l’excretor i una gran part del digestiu En els insectes i els aràcnids és clarament diferenciat del tòrax i desproveït de potes, i s’hi obren els orificis respiratoris En els mamífers és situat entre la pelvis i el tòrax, i separat d’aquest darrer pel diafragma
curare
Extracte preparat principalment amb l’escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies del gènere Strychnos
.
Els indígenes d’Amèrica del Sud l’empraven com a verí per a emmetzinar les puntes de les sagetes La composició i l’aspecte són variables els principis actius més importants són l’alcaloide curarina i els seus derivats Produeix una paràlisi semblant a la tetànica, i la mort sobrevé per asfíxia en aturar-se els moviments respiratoris