Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
retrò
Ressonància d’un tro o d’un soroll fort com un tro; retrunyiment.
retrocoet
Astronàutica
Propulsor coet emprat per a generar una empenta en sentit aproximadament oposat al de moviment d’un giny, per tal de descelerar-lo.
Entre les aplicacions més importants dels retrocoets, cal esmentar la de fer descendir satèllits artificials de la seva òrbita dirigint el doll de gasos endavant i amunt, l’aterratge suau d’un giny en un astre desproveït d’atmosfera i l’amortiment del xoc al final del descens d’una càpsula espacial amb paracaigudes
data
Dret
Inscripció indicativa del dia, mes i any (i sovint del lloc i àdhuc de l’hora) feta en un escrit, document o actuació judicial i que en nombrosos actes i negocis jurídics és element essencial per a la seva validesa.
Hom utilitza la data ‘ut retro' per a evitar la reiteració d’un mateixa data en un document i indica l’assenyalada en la pàgina anterior, i la data ‘ut supra' per a indicar la mateixa data que figua en l’encapçalament d’un escrit
reacció retrodiènica
Química
Procediment sintètic, conegut com a reacció retro-Diels-Alder
( reacció de Diels-Alder
), consistent en la descomposició tèrmica de sistemes ciclohexènics i ciclohexa-1,3-diènics, per a formar composts butadiènics i olefines o acetilens, d’acord amb l’esquema
.
És un procés estereospecífic i ha trobat aplicació, principalment, en la síntesi d’olefines o acetilens difícils de preparar per altres procediments
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
ciència-ficció
Cinematografia
Literatura
Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, i centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.
Els seus límits es confonen sovint amb els de la literatura fantàstica fantàstic i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats així, per exemple, en diverses narracions de Lovecraft El gènere s’anà establint a la segona meitat del s XIX, amb Jules Verne, HG Wells, etc, i, al s XX, amb Edgar Rice Burroughs, Abraham Merritt, etc El 1926 Hugo Gernsback, que encunyà el terme, contribuí a la seva consolidació en fundar als EUA la revista Amazing Stories , especialitzada en narracions de ciència-ficció El gènere adquirí una gran popularitat entre el gran…