Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
cirerola
Botànica
Arbust, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 1,5 m d’alçada, de fulles palmades irregularment dentades, generalment trilobades, flors verdoses groguenques agrupades en inflorescències, i fruits bacciformes, vermells, comestibles però fats.
Viu als Pirineus i al Montseny i en clarianes de bosc
agrassó
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust espinós, de la família de les saxifragàcies, de fulles menudes i palmatilobades; fruits comestibles de color vermellós.
Viu a la bardissa muntanyenca
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
raïm
John Rusk (CC BY 2.0)
Botànica
Inflorescència que consta d’un eix de creixement indefinit sobre el qual són inserides flors pedicel·lades.
saxifragàcies
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes herbàcies perennes o rarament llenyoses, amb fulles alternes, enteres o dividides, amb flors actinomorfes, hermafrodites i generalment pentàmeres, i amb fruits en càpsula, en fol·licle o en baia.
Comprèn aproximadament 1 300 espècies, sobretot dels països temperats de l’hemisferi nord i de l’Amèrica del Sud Saxifragàcies més destacades Bergenia crassifolia hortènsia d'hivern Chrysosplenium sp crisospleni Hydrangea opuloides hortènsia Parnassia palustris fetgera blanca Philadelphus coronarius xeringuilla Ribes sp riber , grosella Ribes alpinum cirerola , riber alpí Ribes petraeum riber petri Ribes rubrum riber vermell Ribes uva-crispa agrassó , riber espinós Saxifraga sp saxífraga , trencapedra Saxifraga paniculata onosma…
llengües pano
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica meridional, pertanyent a la gran agrupació macropano-tacanana, que inclou molts dels pobles de la conca amazònica.
Comprèn tres grups geogràfics principals el primer ocupa la conca de la riba meridional de l’Amazones i les dues ribes de l’Ucayali, i és parlat per tribus del grup chama conibo, setebo, shipibo el segon, situat a la conca del riu Inambari, a la rodalia de Cusco, és parlat pels arasa, els atsahuaca o els yamiaca , que conviuen amb cultures quítxua o aimara El tercer grup ocupa les ribes dels rius Mamoré, Beni i Madre de Dios i és parlat per tribus capuibo, chacobo i caripuna
ànec canyella
© David Blank
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, similar a l’ànec blanc, però de color canyella.
El mascle té un collaret negre És propi dels països orientals Viu a les platges dels llacs o a les ribes dels rius Als Països Catalans és rar
lliura
Física
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària.
La lliura d’herba , pròpia de Ribes de Freser, equival a 40 quarteres, o sia 9,80 hectàrees La lliura de terra , emprada a Mallorca, és igual a 20 destres quadrats, o sia 355,11 m 2 Equival a 1/20 de la quarterada
calmuc | calmuca
Etnologia
Individu d’un poble mongol del grup occidental o oirat.
A mitjan anys noranta eren uns 150 000 Són de religió lamaista i d’ençà del s XVII habiten el territori ocupat actualment per la República dels Calmucs, al curs baix del Volga Dos altres petits grups habiten a les ribes del Don són anomenats buzava i al Kirguizistan, prop de la frontera xinesa els anomenats sart , convertits a l’islamisme
ojibwa
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, que parla una llengua de la família lingüística algonquina.
Inicialment habitaven a les ribes dels llacs Huron i Superior, entre el Canadà i els EUA Actualment són uns 30 000 individus, que habiten a les reserves del Canadà i dels EUA El nom d' ojibwa era, de fet, un sobrenom que significava “de tan arrugat sembla rostit”, i es referia als cosits en forma d’arruga que duien llurs mocassins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina